Just una setmana després de Nadal, ens trobem per “fer la capvuitada”. Per recordar-nos que la humanitat som gent agraciada. Que un gran esdeveniment ens ha canviat la vida. I que no estem sols ni deixats de la mà de Déu.
Avui ens convoca una festa grossa. Molts matisos. Molt a celebrar. ¡ a agrair! Quedem-nos amb els tres motius centrals de la festa d’avui.
1.- Mirem, en primer lloc, Santa Maria, mare de Déu.
Gairebé, avui fem com feia Maria. Passem novament pel cor la millor notícia que ens ha esdevingut: en Jesús, Déu entra formar part de la nostra història humana com un de nosaltres. Un més. La nostra mateixa història i vida. Fa vuit dies ho celebràvem. Avui ho recordem.
Re-cordem el naixement de Jesús, de la mà dels pastors. Acompanyats pels pobres i marginats. Conduits i ensenyats –evangelitzats- per ells. Com Maria, la bona mare, acollim allò que ens supera i desborda. La vida humana –tal com la coneixem!!- és el lloc de trobada entre Déu i la humanitat. En aquest nadó, depenent i feble, indefens, està tota la nostra confiança que Déu ens acompanya i ens porta a les seves mans.
Mirem avui, Maria. Passa pel cor el que viu i el que no entén. El que intueix i el que li diuen els pastors. Re-passa dintre seu allò que Déu fa. I acull. Deixa fer. Confia. Escolta i estima. Més enllà de voler comprendre i situar coses. Escolta i estima. Ressona.
Mirem avui, Maria. Mirem-la. Amb l’admiració i la sorpresa de tots. Petits i grans. Actors i espectadors. Pastors i vilatans. Estem avui aquí, gràcies a Maria. Gràcies a la seva confiança i la seva entrega. Gràcies a la seva fe feta vida. Feta SÍ, continuadament pronunciat.
Vuit dies després de Nadal ens apleguem a “adonar-nos del que això suposa”. Fer-ne consciència. Vuit dies ens han fet veure que “això és molt gros!!”. Que per Jesús, Déu, el Pare, salva i rescata les nostres vides.
Prenem consciència que Déu s’ha fet home per tal que la humanitat el trobem a Ell i siguem Ell.
I Maria conservava totes aquestes coses, meditant-les en el seu cor...
2.- Celebrem, avui, la jornada mundial per la pau.
Comencem l’any adorant el “príncep de la pau”. Pregant i comprometent-nos a treballar per la pau. Arreu. Al món. A casa nostra i la nostres societat. A les nostres famílies i cercles propers. Ens esfereeixen -¿sí? ¿de debò?- les imatges i notícies de la guerra. De les diferents guerres que estan actives en aquests moments. Potser, per proximitat, ens ressona especialment Ucraïna. (O, potser, ja ens hi hem habituat?)
Comencem l’any construint la pau. Fent professió/ propòsit/ projecte de ser treballadors i treballadores de la pau. (Allà on hi hagi odi, hi posi amor. On hi hagi injúries, hi posi perdó...)
Comencem l’any recordant-nos la benaurança dels qui basteixen la pau: seran anomenats fills de Déu. Mai més la guerra. Mai més.
3.- Molt bon any!!
Comencem avui un nou any. Una nova oportunitat. Un període de temps, tot per fer. Tot nou. Ens el desitgem feliç. Fem propòsits i n’esperem el millor. Esperem “que sigui millor”. Tenim davant nostre un quadern nou, net i polit. Hem d’escriure en ell, dia a dia, el nostre viure.
Ens desitgem un bon any, que acomplim el que ens proposem, que es facin realitat els nostres desigs, felicitat, prosperitat... moltes coses. Potser massa?
Certament no sabem com serà 2023. No sabem què ens portarà. No ho sabem. Podem pensar que en portarà de verdes i de madures. Goigs i penes. Segur.
El que sí sabem és que sigui com sigui, no estem sols. Passi el que passi, Ell és amb nosaltres. Som fruit d’un gran amor. I hem d’aprofitar la vida –l’any 2023- per créixer. Per aprendre. Per ser més bona gent. Més humans. Més de Jesús, l’amic dels petits i dels pobres. Més fills de Déu Pare. Enmig de facilitats i de contrarietats. Podem aprofitar aquest any per convertir-nos en gent esperançada i contagiadors d’esperança. Podem entendre, aquest any també, vingui com vingui, sigui com sigui, com l’oportunitat que Déu ens dóna per a viure. Per aprendre a estimar. Com Jesús ha estimat. Ell és amb nosaltres. No ho oblidem mai.
