Nadal - Sagrada Familia

La família, encara que, per una banda, avui dia es presenti en concepcions i normes diverses, per altra banda, és un fet social, molt valorat en tots els sondeigs i enquestes, que sovint es fan, inclús entre la població juvenil. La família sempre serà un element essencial en la societat i en la comunitat cristiana, l’Església. Però, a part de les diverses concepcions, hi ha unes actituds que cal considerar-les com essencials en qualsevol model de família. Respecte i agraïment I en les lectures, que hem escoltat, hi apareixen amb tota claredat, sempre que siguin ben interpretades i actualitzades. En la primera lectura, d’un llibre de l’Antic Testament, es ponderen les actituds de respecte i agraïment dels fills amb el pares; respecte i agraïment, perquè els fills són fruit de l’amor que s’han tingut, per l’educació i formació que  d’ells han rebut, per la perllongada atenció de la que han estat objecte...i tota una llarga llista de detalls...molts dels quals només, al cap dels anys, en són plenament conscients. De vegades, els fills es lamenten d’adornar-se’n massa tard, quan potser ja no hi ha temps de mostrar-los l’agraïment. Comprensió I hi apareix ambé una altra actitud molt important quan els pares es fan grans: la comprensió. A mesura que augmenta la mitjana d’anys de vida de les persones, és més necessari  fer l’esforç de comprensió per les febleses i les xacres de l’ancianitat. Xacres i febleses de la mobilitat, xacres de la fisiologia interna i xacres de la ment. ¿Quina d’elles més necessària de ser acompanyada i compresa, amb la seva corresponent molèstia i incomoditat, per a ells mateixos  i per als fills? La carta als Colossencs exhorta a un seguit d’actituds per fer de tota convivència d’uns amb els altres, no una càrrega, sinó un marc de d’avinentesa, comprensió, de  perdó, de pau i d’estimació mútua. És una bona pauta de revisió del nostre esperit de convivència, en el que tots els membres d’una família o els membres d’un determinat entorn laboral o social i, també eclesial, hi estem implicats i en som protagonistes. La Sagrada Família I el relat evangèlic, amb el seu desig de ser realista, ens presenta el relat de la Sagrada Família, que es veu obligada a deixar la seva llar i el seu país. El món i la societat han evolucionat i han canviat molt, però hi ha situacions doloroses que, malauradament, es repeteixen al llarg de la història. Famílies que han de deixar casa i país, víctimes de les violències, tribals o ètniques, polítiques o religioses, per les pressions d’interessos econòmics, en recerca d’un lloc de treball, o de vida mínimament digna. ¿Quines són les reflexions i les actituds entre els membres de la família per afrontar aquestes doloroses situacions plenes de dubtes, foscors i difícils decisions? L’evangeli és molt lacònic en descriure la situació, però cal intentar entrar-hi amb una visió realista. ¿Quins no van ser el dubtes i quines no van ser les alternatives que se’ls hi presentaren i quines les decisions més adequades? Que la contemplació de la Sagrada Família de Natzaret ens mogui a viure, en les nostres situacions concretes, les actituds en què va viure la seva. És moment de donar solidesa al fonamental, i discernir amb serenor,  obertura i diàleg a les variables. I, per suposat, no es podrà fer així, si no hi ha un autèntic amor: reflex de l’amor de la família que formen Pare, Fill i Esperit Sant. Ells, ja ara, ens conviden a formar-ne part.