Celebrem, avui, diumenge després de Nadal, la festivitat de la Sagrada Família. Mirem la família de Jesús. La mirem amb estima per aprendre’n. En Jesús, Maria i Josep trobem inspiració i força per viure. Sabem, tots, prou bé la importància que la família té a les nostres vides i a les de tothom. Tot mirant la Sagrada Família, d’ella en fem motiu d’acció de gràcies i d’exemple.
Enguany, aquesta festivitat s’escau el darrer dia de l’any. Temporada de mirar i valorar tot el que en aquest 2023 hem viscut, ens ha arribat, i hem caminat. Recordar-ho i agrair-ho. Amb tot el cor. Al llarg d’aquest any, el Senyor se’ns ha fet present.
Centrats en la festivitat d’avui, podem fixar-nos en tres qüestions:
1.- Déu és família.
El Déu Altíssim, el Creador de l’univers, el més enllà de tot... es fa humà en el si d’una família. Com un més. En una família idèntica a tantes altres. I vivint les vicissituds de qualsevol família. I és que el Déu de Jesús, és família. Es familiar. Proper. Molt més proper del que pensem i esperem. Pare i mare. Ens reconeix com a fills. I amb tota la confiança que ens fa viure tot sentint-nos fills d’aquest Pare. Ben proper, familiar i accessible. De casa. Present.
2.- Presentar la pròpia vida.
Hem llegit que Jesús va ser presentat al Senyor, en el temple. Hi havia la norma de presentar els primogènits. I estava tot ben reglamentat. Cert.
Nosaltres, avui, sense aquesta normativa, també podem habituar-nos a presentar les nostres vides al Senyor. Presentar-nos davant d’ell tal com som i com estem. Sense haver de fer cap paper, aparentar ni dissimular res. Presentar-nos febles i necessitats. Presentar-nos agraïts i radiants. Presentar-nos il·lusionats i amb projectes. O decebuts o desinflats o confosos. Demanant-li ajut i empara. Demanant-li força i perseverança. Com sigui. Presentar-nos davant d’ell. Reconèixer que les nostres vides, amb el color que sigui, estan a les seves mans. Rendir-nos davant d’ell. Presentar les nostres vides i demanar de disposar-nos a cercar, trobar i viure la seva voluntat. Disposats, ben disposats, a “que sigui el que Déu vulgui”. Presentar la pròpia vida de manera habitual. I en els moments, edats, etapes i estats que ens toca viure.
3.- Acollir la vida.
Jesús nen creixia i s’enfortia, ple d’enteniment i la gràcia de Déu era en ell. Mitjançant Maria i Josep. I podem suposar que, també, oncles, cosins, veïns... La seva família.
Celebrar, avui, la Sagrada Família, és, també disposar-nos a créixer, aprendre, escoltar. Posar-nos en la pell de l’altre. Acceptar que hi ha coses que, potser, no les entendrem. I viure amb elles. Créixer. I no només en edat. En saviesa i enteniment. En finor i delicadesa per descobrir presències discretes –amagades?- del Déu de Jesús en les nostres vides i ambients. Acollir la vida com vingui. Aprendre a viure. Continuadament. Acollir la gràcia i fer-la pròpia. Per compartir-la. Disposar-nos a servir. Entendre que tot el que tenim i som és per compartir. Per posar-lo al servei dels altres. Engrandir la família. Construir família humana. Que qui estigui en contacte amb nosaltres se senti “en família”. La família dels fills i les filles estimades de Déu.
