Nadal -Nadal

ELS MISTERIS DE NADAL                                              

En primer lloc, una sincera felicitació pel Nadal que enguany ho celebrem amb unes restriccions que mai hem viscut, en una festa tan arrelada en nosaltres. I pensava fixar-me en els diferents paisatges vitals per on es mou l’esperit del Nadal, tot contemplant el seu misteri…Són coses i signes molt nadalencs.

1. Les nadales, potser una mica desprestigiades des que les van introduir en els grans magatzems i que martellejaven els timpans i la nostra capacitat d’escoltar, ja bastant minvada aquests dies enmig de tant enrenou… Però caldria dir que, més enllà de la seva essència popular, moltes d’elles inclouen quelcom de misteriós. En el seu text s’hi amaga un entorn de silenci, de paisatge ben nostre, de desfilada de personatges, d’àngels i reis, de xais i pastors, de pesebres i molsa, de coves i rius de plata, de foscors i estrelles. És tot un panorama d’una terra que sembla en pau…, el primer misteri del Nadal. Una pau que desitgem, que brindem i que enyorem, i que tan fàcilment destruïm, com qui desmunta bruscament, d’una puntada de peu, l’escenari del frágil pessebre, tot tornant a la crua realitat…Però aquest dia, l’anhel de pau és més desitjat que mai!

2. Les felicitacions. Ens agrada enviar-les i rebre-les, les esperades i les inesperaders. És com una mena de bona noticia, en la qual ens diem que existim, ens tenim presents, ens recordem i ens estimem  malgrat les presses, els treballs, la pandèmia i les distàncies. És com un àngel de paper i de colors, que ens porta records, costums i aquesta Font amable de la historia, que sempre raja i que  es diu Tradició. Una veritable xarxa que enguany servirá més que mai per abraçar-nos, besar-nos, renovar aquella litúrgia de la pell que se’ns ha negat en tants moments de nostàlgia. El misteri de felicitar-nos, de desitjar-nos benaurança, de sentir-nos propers malgrat els confinaments…

3. El pessebre. Un món en miniatura, però on hi cap tothom. N’hi ha de moltes inspiracions, plens de figures que hem idealitzat  però que ens representen. No hem vist mai un pessebre violent, agressiu, racista i injust. La molsa senzilla i ecològica ens iguala a tots i ens fa creure que es possible que totes i tots hi capiguem. I guarda el misteri que totes les mirades i tots els camins porten a la cova, cadascú al seu pas, perquè Josep, Maria i Jesús no tenen pressa, i tenen un àngel que els guarda i no es cansa d’anunciar l’Evangeli, i de posar pau i ordre, sense por als contagis ni a les distàncies…

4. I deixem per al final el gran misteri de Nadal, quan la fe ens renova cada any. Ho sabem, però no sempre ens ho acabem de creure. És el misteri de la humanització de Déu i hauria de ser també el de la nostra humanització. El podem creure, aquest misteri; el podem respectar, el podem interpretar, però no el podem esborrar de la superfície d’aquest món tan necessitat d’amor i de transformació. Segur que si en els carrers, en les fabriques grises, en les oficines, en les cases i en el temples veiéssim més justicia i bondat, menys desnonaments, menys violències de tota mena, menys pobresa radical de pa i de sopa calenta; més sexualitats respectades; menys política de baixa estopa; menys clericalisme tancat i distanciat… ja no seria tan estrany que Déu fes el gran miracle de visitar els nostres carrers i els nostres camps. Al cap i a la fi, és casa seva. Però hi ha un crit molt fort que ens diu la nostra fe. És difícil de resumir-lo però crec que contemplant la Cova, si aconseguim treure’ns del damunt el rabadà rondinaire que a vegades interpretem, descobriríem amb esglai, que Déu per Nadal, se’ns presenta d’una manera molt diferent de com ens el podríem imaginar. Per Nadal, Déu perd poder i guanya comunió; perd distància i guanya proximitat; perd metafísica transcendent i guanya transcendència casolana; perd culte i guanya simbología; perd solemnitat i guanya naturalitat. Nadal, el gran misteri de l’amor de Déu que es fa Emmanuel: el Déu amb nosaltres i en nosaltres. No ens ho acabem mai de creure, és massa gran. Però és el Misteri més fácil de suportar, perquè és fruit de l’Amor. I així acabem, tot desitjant-nos un Bon Nadal!!!

Francesc Roma, sj.