El naixement de Jesús ens parla, i Jesús mateix ens crida a respondre.
Nadal ens parla d’assumir la realitat, d’assumir la condició humana, tal i com és. Moltes coses són diferents del temps de Jesús respecte del nostre, però les maneres de funcionar, actituds i les institucions bàsiques de la societat són semblants: lideratges, poder, pobresa, celebracions, festes, dols, malalties, maneres d’ajuda mútua i solidaritat, etc., etc. El naixement de Jesús ens parla d’assumir la vida humana en tots els seus aspectes. I ens crida a fer el mateix: acceptar i estimar les persones en les seves situacions concretes. I també a nosaltres mateixos/es, amb la vida i situacions concretes que ens toca de viure.
Nadal ens parla que el fons de la realitat és bo. Ens parla que el destí de la realitat és bo. Ens parla de que hi ha en la vida una dinàmica de Vida amb majúscules, que és el Regne de Déu, el Regnat de l’Amor incondicional. Jesús ens convida a creure-hi, a lliurar-nos-hi, a fer-li espai, a deixar-lo créixer, a apostar-hi a fons. És el que el movia a Ell mateix: l’Abbà, l’Esperit Sant, l’amor als germans i germanes. És des d’aquí que Jesús enfoca i mira i viu la vida concreta, la condició humana que assumeix totalment, sense sortir-se’n. Ens crida a fer el mateix: viure la vida des de l’experiència profunda de l’Amor.
Nadal ens parla també d’escollir, de posicionar-se, de comprometre’s, de prendre partit, de gastar la vida. Jesús, mogut per l’Amor incondicional i situat en la realitat concreta, veu les necessitats de les persones i es posa a respondre-hi. Sense estar condicionat ni ofuscat pel pecat, per l’egoisme, s’hi llença amb generositat. Jesús veu les necessitats materials i veu també les espirituals: de sentit, d’identitat profunda, de pertinença, d’esperança, de comunió entre les persones i amb Déu. I emprèn un camí de Reconciliació. Nadal ens parla de l’inici d’aquest camí recorregut en humilitat, servei i respecte de la llibertat de les persones: un nen en una menjadora, en una família senzilla que no ha trobat lloc a l’hostal, acompanyat per pastors senzills, que no poden complir gaire la llei..
Jesús ens crida a fer i a ser com Ell: a pouar en l’experiència profunda de l’Amor incondicional, a assumir a fons la realitat i la condició humana i a comprometre’ns en la seva missió de Reconciliació.
Deixem-nos, doncs, guanyar el cor per aquest Infant i per la Mirada compassiva a tota persona humana, especialment a les crucificades. Deixem-nos rentar els peus pel nen-Jesús. Deixem-nos alimentar per aquest nadó que es posa en una menjadora per donar-nos la seva força. I lliurem-nos al servei dels altres.
Que Déu ens ho concedeixi i ens n’augmenti el desig! Bon Nadal!
