Déu “d’abans de tot”
La festa d’avui és una festa de reconeixement, de celebració i agraïment a Aquell que és l’origen de tot el que ens rodeja i de tot el que som. És Aquell que nomenem Déu, el Déu que Jesús de Natzaret ens va venir a mostrar. La nostra fe en Déu està basada en el que Jesús va ser i ens va ensenyar.
I el que Jesús ens va ensenyar estar més enllà del que la ment o els raonaments humans poden esbrinar o intuir. L’ admissió de l’existència de Déu, per als cristians, es basa i es fonamenta en la fe, en la confiança en la vida i l’ensenyament de Jesús.
Déu és Aquell que el seu Fill, després encarnat, nomenava Pare, Senyor del Cel i de la terra. És Aquell, el Fill del qual, ja es trobava al seu costat abans dels inicis dels temps. És el que en el llibre dels Proverbis (del segle III abans de Crist) s’intueix com hem escoltat a la primera lectura. Ja hi era quan...no hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les aigües...
Déu que estima
Déu és Aquell, Pare i Fill, que estimant-se amb l’Esperit d’amor, ja eren, abans que res, en perfecta comunió, perfecta unitat.
Déu és Aquell que va voler eixamplar l’amor. I amb la força de l’Esperit d’ amor va infondre vida a d’altres essers, especialment a aquells éssers, imatge i semblança d’Ell, els humans.
I aquesta força de l’amor, els humans l’hem volgut malversar. Però Déu l’ha volgut restituir. I l’ha restituït enviant el Fill perquè mostrés, quin és l’amor de Déu a la humanitat, i ens infongués el seu Esperit. I amb ell mantinguéssim el seu amor en nosaltres i entre nosaltres.
El mateix Fill ens ho va dir: “ Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en l’amor que us tinc”.
Déu trinitat
És el tot Déu: Pare, Fill i Esperit, el que anomenem “Trinitat”, que habita en cada un de nosaltres. No es tracta d’entendre-ho, sinó d’assumir-ho des de la nostra pròpia limitació, confiats en Aquell que ens ha estimat sense mida.
I és amb la força del seu amor que ens mou a complir el seu manament que Jesús ha formulat: “Estimeu-vos uns als altres....tal com jo us he estimat”. Tot el que fem de bé, ve mogut per la força d’aquest amor.
Per això, no ha de ser una pura rutina dir les paraules amb les que comencem les nostres celebracions i les nostres accions, quan diem “En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”, acompanyant-les amb el gest de senyar-se, tot delineant la creu, que és el signe de l’amor que Déu, Pare, Fill i Esperit, ens ha tingut. Aquesta invocació expressa el desig de fer el bé, fer-ho amb amor. Les que anomenem benediccions que impartim a les persones, tenen el mateix sentit, tant les paraules com el gest.
Procurem, doncs, donar-los el veritable sentit, no banalitzem les paraules, no banalitzem el gest.
Fotografia: Jaume Casassas
