Els sants de Roma: la festa
Tal com reflecteix el cànon romà, els romans recordaven com un tresor en cada missa els seus sants. En feien lletania. A més de Santa Maria, sant Josep i els apòstols citaven papes, màrtirs i santes. Recordo la cantarella del monitor de l'església on em duien els pares de petit: Lli, Clet, Climent, Sixt, Corneli, Cebrià, Llorenç, Crisògon, Joan i Pau, Cosme i Damià i, més endavant, Joan Batista, Esteve, Maties i Bernabé, Ignasi, Alexandre, Marcelí i Pere, Felicitat i Perpètua, Àgueda, Llúcia, Agnès, Cecília, Anastàsia i tots els teus sants.
Roma va patir tantes i tantes persecucions! Quina infinitat de màrtirs! Les catacumbes guarden sepultades meravelloses històries de fidelitat a Jesús i a la comunitat.
El cànon venera la glòria que donen a Déu pel seu exemple. Ha quedat fixat en la memòria i en la pregària col·lectiva. De manera que la doble llista de sants va acompanyada amb la petició de formar part de la comunitat amb tots ells. Recalca el cànon davant Déu que són "els teus sants". Són obra primorosa del gran Terrissaire. Ell els ha afaiçonat seguint el model primogènit i definitiu: Jesús.
Quan el Papa Bonifaci IV rebé la donació de l'emperador Focas de l'espectacular Panteó d'Adrià (s. II), no dubtà en dedicar-lo a Sancta Maria ad Martyrum (any 610). A la basílica es van dipositar moltes relíquies de les catacumbes. És ell qui va establir la festa de Tots Sants per al dia 1r de novembre..
Tots els sants: Qui són aquests vestits de blanc?
L'apocalipsi perfila amb un vigor exquisit els personatges vestits de blanc de la visió celestial: --Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell i els han quedat blancs. Diu que sempre estan davant el tron de Déu i que l'Anyell els pasturarà i conduirà a les fonts d'aigua viva. Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls. (Ap 7,16)
Tota vida és prou complicada, ho podem ben dir en aquest temps de pandèmia. Si afegim la persecució sistemàtica de les persones compromeses a fer el bé, realment podem parlar de la gran tribulació.
En què podem pensar consisteix haver rentat els vestits en la sang de l'Anyell?
Aventuro dues imatges: impregnar-se en la sang com a símbol de l'entrega de Jesús. És a dir, s'han banyat en el que Jesús ha fet per ells i s'han con-format a la seva entrega pels altres; o bé, la sang com a aliança "nova i eterna" de la comunió eucarística. Tal com diu Jesus a l'evangeli de Joan "Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, [...] està en mi, i jo, en ell. (Jo 6,55-56)
En la festa de Tots Sants celebrem l'experiència de Jesús que ells han tingut: experiència d'entrega i de comunió de vida.
Els nostres sants: companyia feliç
A la festa d'avui commemorem tots els sants, canonitzats o no. De fet, cadascú de nosaltres té els seus sants, les persones de les quals hem vist les obres i hem glorificat el Pare del cel. Jesús preveu que les sarments empeltades en ell donaran molt de fruit.
De fet, els nostres sants són els testimonis que ens han transmès la gustositat de Déu, la seva bella mirada, el toc de la seva inspiració i la rauxa de l'acció pel Regne.
Traduït a paraules de l'evangeli d'avui, hem vist de prop la seva felicitat en la seva pobresa compartida i en la humilitat i misericòrdia; en el seu plor i fam de justícia; en la seva netedat de cor; en la seva lluita per la pau; i, fins i tot, oh paradoxa! en ser perseguits a causa del seu compromís.
De fet, tornem al mateix, han rentat les vestidures en la sang de l'Anyell. Les benaurances són justament el retrat de la Font d'aigua viva. Allà han rentat els nostres sants les seves vestidures.
