Homilia : tres mirades
Hi ha molta tendresa divina i humana en la festa que celebrem avui. Maria és a la glòria en cos i ànima. La festa d'avui convida a orientar la mirada en tres direccions.
Primera mirada
Primer de tot, inspirats en Maria, tal com l'hem llegit a l'evangeli, contemplem la immensa delicadesa i generositat de Déu. El Totpoderós obra en mi meravelles, sant el seu Nom, .... Pius XII, en proclamar el dogma de l'Assumpció el dia 1-11-1950, va encapçalar la butlla definitòria justament amb aquestes paraules: Munificentissimus Deus..., el Déu generosíssim...
Aquesta és sempre la primera mirada del creient, l'amor de Déu. Sant Pau explicita aquesta mirada en afirmar rotundament que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen... i que els ha destinat a ser imatges del seu fill (Rm 7,28.28). Maria, la mare, ha esdevingut imatge del seu Fill! Assumpta al cel en cos i ànima.
Segona mirada
Contemplem ara directament Maria, aquest cop inspirats en la mirada de Déu. Ella mateixa la captà en dir: el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
De quina petitesa parla Maria? Poca edat? Pobresa? Ser de Natzaret? Certament passarà moltes penalitats, l'espasa que Simeó li va predir. No li traspassà l'ànima estar-se dreta vora la creu de Jesús? Ben segur l'escruixí el crit de Jesús, consummatum est, com a cim del seu oferiment incondicional, faci's en mi la teva paraula. En la visió divina del moment crucial de la victòria del seu fill sobre la mort, ja s'albirava la unió definitiva de Maria amb Jesús. Aquesta col·laboració tan estreta de Maria incloïa la participació en l'estat de glòria del seu Fill.
Tercera mirada
En sentir la felicitació d'Elisabeth, benaurada tu que has cregut, Maria va intuir un futur esclatant: totes les generacions em diran benaurada.
En efecte, ja en vida, mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué:--Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar! (Lc 11,27).
Des del segle II no han deixat d'haver-hi testimonis de la creença i celebració de Maria assumpta al cel. A part de les autoritats i grans teòlegs de l'Església, ens podem fixar en tres ben propers.
En el rosari, que ja és esmentat l'any 800, molt abans que sant Domènec el difongués arreu, ja s'anunciava com a quart misteri de glòria l'assumpció de Maria amb cos i ànima al cel.
D'altra banda, a finals de l'edat mitjana, es va iniciar la celebració anual del Misteri d'Elx continuat sense interrupció fins avui. Consta de dues jornades. En la primera, el dia 14 d'agost, Maria aplega els apòstols al seu voltant, manifesta el seu desig d'estar amb el seu Fill, mor voltada d'àngels, de les dones i dels deixebles, i la seva ànima és enduta al cel. Només falta Tomàs que ha d'arribar de l'Índia.
En la segona, arriba Tomàs i, quan estan a punt d'enterrar Maria, els àngels baixen l'ànima i la Santíssima Trinitat corona Maria ressuscitada. Una pluja celestial cobreix l'escena i Maria és enduta al cel.
Finalment, una devoció menys coneguda i ben peculiar consisteix en la consideració de la Dormició de Maria abans de ser enduta al cel. A Mallorca existeix la tradició d'instal·lar a la Seu i a d'altres parròquies de l'illa el túmul amb el cos de Maria, just abans de pujar al cel. L'escena se sol representar sobre un cadafal on reposa la figura jacent de la Mare de Déu
A l'Església del Pi, a Barcelona, encara es conserva un llit de 1800 en què es feia una representació semblant.
Totes les generacions entenem el cant a Déu de Maria en dir que el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació, i que omple de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res. Maria ha experimentat l'amor. Realment Déu omple de béns els pobres. I a nosaltres ens omple d'esperança i de compromís.
