El Diumenge de rams és una festa molt tradicional i popular, moltes famílies van al temple amb els nens i nenes que porten els palmons i les palmes.
Aquesta festa ens recorda l´entrada triomfal de Jesús a Jerusalem amb motiu de la Pasqua jueva, enmig de l'entusiasme del deixebles i de la gent del poble que l'aclamen dient :”Beneït el rei que ve en nom del Senyor. Pau al el cel i glòria a les altures”. Tot és alegria i goig.
Però poc després, a l'evangeli de la missa, escoltem el relat de la passió del Senyor, aquest any segons Sant Lluc, que acaba amb la crucifixió, el descendiment de la creu i el sepulcre. Tota l´alegria del començament acaba en dol. ¿Quin pot ser el sentit d'aquest contrast?
El regne de Déu que Jesús proclama és diferent del reialmes d'aquest món, del reis de les nacions que dominen com si en fossin amos, i els que tenen domini d'elles es fan dir benefactors. El regne de Deu que Jesús inaugura és predilecció pels pobres i petits, justícia, solidaritat, comunió, cura de les persones i de la natura, confiança en el Pare. Per això Jesús no entra a Jerusalem a cavall i amb carros de combat, sinó muntat en un pollí.
I aquesta proposta de Jesús és el que el “món” oposat a Déu no admet: Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat s´ajunten per matar-lo.
Però nosaltres no podem acabar la Setmana Santa el divendres sant amb el via crucis i la creu, ni amb el silenci del sepulcre del dissabte.
La Setmana Santa acaba a la Pasqua, el Pare dona la raó a Jesús, no a Anàs, Caifàs, Herodes i Pilat, i ressuscita Jesús. El programa i l'estil de Jesús és el definitiu, és l´alternativa als reialmes corruptes d'aquest món i per això el seu Regnat no tindrà fi.
Vivim la Setmana Santa unint la passió de Jesús amb la passió del món que avui pateix: immigrants, aturats, gent en guerra, víctimes de tot tipus de violència, pobres, ancians malalts, presoners. Però sempre amb l´esperança Pasqual de Jesús ressuscitat, que la vida triomfa de la mort i el pecat.
Que els palmons i palmes beneïdes que portem a casa ens recordin que al final triomfaran sempre la justícia, la alegria i la bondat de Jesús de Natzaret, el que pujà a Jerusalem muntat sobre un pollí.
