Advent - Tercer diumenge

"¿SOU VÓS EL QUI HA DE VENIR...?"Els fidels de l'Antic Testament tenien unes esperances molt grans i molt concretes. Alliçonats per les paraules dels Profetes, esperaven que el temps del Messies seria una època de pau, de llibertat, de justícia, de prosperitat i de profunda renovació dels cors... D'aquí, la pregunta que els deixebles del Baptista feren a Jesús.Potser també nosaltres desitjaríem adreçar-nos a Jesucrist i fer-li la mateixa pregunta d'aquells deixebles: "¿sou Vós el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre ?"I és que, tot i la nostra fe en Jesucrist, trobem un contrast enorme entre les promeses que pronunciaren els profetes de l'Antic Testament i la realitat concreta de la història humana després de la vida i mort de Jesús, una història on tantes i tantes persones han patit i pateixen sofriments de tota mena, causats sovint per les injustícies i violències humanes.Davant de la dura realitat de la història humana, ¿com queden  paraules profètiques, com les que hem escoltat avui a la primera lectura? ¿Eren només l'expressió d'uns bons desigs destinats al poble per animar-lo en moments difícils, o bé anunciaven un futur que havia de realitzar-se realment en el temps messiànic?Els cristians del primer segle, s'interrogaren també sobre aquestes qüestions, i trobaren respostes en les Cartes Apostòliques. Són textos que no parlen ja dels "temps messiànics", sinó del "Dia del Senyor", el  "Retorn gloriós del Senyor", la "manifestació gloriosa de Jesucrist", més enllà del nostre temps històric. Vegem-ne alguns:"Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que han arribat les pluges de tardor i de primavera. Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop" (Carta de Jaume, cap. 5, vv. 7-8)."Estimats, hi ha una cosa que no heu d'ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre... (2Pe 3, 8-10a).En resum, si els fidels de l'Antic Testament, situaven l'acompliment de les profecies en un moment o en una època concreta de la història (els temps messiànics), nosaltres, com els cristians del segle primer, esperem certament "un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia" (2Pe 3, 13), però sabem també que "no és cosa vostra de saber el temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat" (Ac 1, 7).A la pregunta dels deixebles de Joan Baptista, ens diu l'Evangeli que el Senyor respongué: "-Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell que no em rebutjarà" (Mt 11, 4-6).Són aquests els signes o senyals del Dia del Senyor; són aquestes les obres pròpies del Messies i les obres de l'Església, en seguiment del seu Senyor. Obrant aquest signes acomplim el consell de la Segona Carta de Pere (3,12): "Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat!"Ara bé, és possible que tot això del "Dia del Senyor", del "Retorn gloriós del Senyor", ens sembli quelcom abstracte o, fins i tot, ens sigui més aviat un motiu de temença... Cal fer-nos, doncs, la pregunta: ¿Desitgem realment la "Vinguda gloriosa del Senyor", el "trobar-nos plenament i definitiva amb Jesucrist Ressuscitat"?La manera més habitual d'assolir aquest il·lusió i aquesta esperança és dedicar estones a la lectura tranquil·la de l'Escriptura i a la pregària personal. Són aquests moments de pregària els que ens fan sentir la Presència consoladora del Senyor i els que ens animen a desitjar de trobar-nos plenament amb Ell.El temps litúrgic de l'Advent ens anima a refer la nostra esperança.