AVUI, UNA NOVA FIGURETA PER AL PESSEBRE, EL BAPTISTA
Segurament que ja tenim el pessebre molt avançat, el de casa i el pessebre interior, on he de rebre a l’Infant Déu. Avui hi posem una nova figureta, ben sorprenent.
1. Es veu que aquell home marginal, feréstec, atreia tothom
Anem al Desert de Judà, cues llargues de tota mena de gent. Deuria ser ben espectacular. El mateix historiador jueu-roma Flavi Josep ho consigna en els seus escrits i diu que aquelles gentades amb el Baptista feien por a l’ordre establert...! Ens és fàcil visualitzar-ho.
Què tindran aquesta gent de Déu, radicals... enmig de tant de romanço de la societat...!? Tot ell és una crida a l’autenticitat, a la veritat. Forma part dels nets de cor que veuen Déu.
Té un missatge (quan hi ha poca gent que tingui “missatge”!). Un missatge ben esbojarrat, contracultural, distint del “de sempre”. Te la gosadia de proclamar als quatre vents i enmig de la complexitat del món: s’acosta quelcom nou del tot, Déu està advenint, és Advent, aviat tot serà nou. Quin atreviment Baptista! Molts dirien: “que Déu el perdoni, arrauxat!”
Atreia la bona gent...! Però, qui ho havia de dir!, també els cobradors de l’impost romà.... els maleïts publicans. I per si això fos poc, fins i tot els soldats del imperialisme de torn, les maleïdes forces de l’ordre públic imposat!
Joan és l’inici del capgirament de la realitat. (Jesús ho capgirarà tot).
2. Li pregunten: què hem de fer per preparar aquest Advent que anuncies
No contesta l’habitual, el que era religiosament correcte: que si pregàries, sacrificis d’anyells, el temple, les lleis... No els parla de pràctiques ascètiques. No els parla d’atendre als “drets de Déu”. Només parla dels “drets humans”, només exigeix que els qui malviuen visquin una vida digna.
Així es prepara l’Adveniment del Senyor...!
3. Una triple resposta
1. A la gent en general els diu: Tens dos vestits?: dóna’n un! Tens menjar?: comparteix-lo! El mode d’aplanar els camins del Senyor es la solidaritat, el compartir. Haurem de mirar els nostres armaris, i revisar el nostre rebost, si volem que ens advingui quelcom nou: així de fàcil. O potser haurem de revisar el nostre compte corrent, o les nostres compres nadalenques... si volem tenir un feliç Nadal.
2. Als publicans, representants del poder econòmic de l’Estat: Als agents del sistema econòmic els exigeix honestedat, que no siguin corruptes: “no exigiu més del que està establert”. Els diu que cal, i que poden ser honrats. (I alguns contestarem: “Profeta, com n’ets d’ingenu!”)
3. A les forces del govern usurpador: Els commina a aplicar el poder i la justícia amb equitat, “no feu servir la violència per extorsionar, per treure diners per a vosaltres”. Que no s’aprofitin de l’arma i la prepotència per a fer-se un sobresou.
¿I jo Baptista, què he de fer per preparar l’Adveniment, el Nadal? Em comença a ressonar tot el que dius: compartiu, sigueu honestos, no corruptes i agressius.
¿Heu notat que ningú no queda exclòs? Ni els soldats de l’imperialisme, ni els cobradors de l’impost romà (més endavant Jesús tampoc no exclourà les prostitutes, els estrangers d’una altra cultura, els socialment impurs...). És un fort capgirament per al fonamentalisme de tots els temps.
4. La gent “vivia en expectació”, vivien “Advent”
Això diu el text de l’evangeli d’avui. I nosaltres, Senyor, també volem viure en “advent”, expectants. Avui hem posat en el pessebre que anem fent al nostre cor, la figureta de Joan Baptista. Volem posar “advent” al cor, veniu Senyor Jesús.
Però la “figureta” estimada i rellevant d’Advent és Maria “expectant”. Santa Maria d’Advent uneix:
- la força de la pregària en el seu cor (ho guardava tot al cor)
- i la “visitació” a la parenta necessitada.
Potser en les dues setmanes que ens queden podem ampliar la nostra pregària (com Maria, anar guardant al cor), i potser trobarem que hi ha alguna “parenta” que estaria molt feliç de la nostra visita. L’una i l’altra: un bon regal de Nadal.
