Un desig, un somniQui hi ha que no hagi desitjat, qui no hagi somiat, o qui no hagi imaginat, com hauria de ser el món, la societat ideal? Avui hem sentit com ho va descriure bellament, simbòlicament, significativament el profeta Isaïes: «un món en el que el llop conviurà amb l'anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen patit els guiarà; es faran amigues l'ossa i la vaca, les seves cries jauran plegades i el lleó menjarà farratge com el bous; les criatures jugaran sobre el cau de l'escurçó, els nens ficaran la mà dins l'amagatall de la serp». I per acabar-ho de configurar i reblar: «Ningú no serà dolent, ni farà cap mal».
I el mateix Isaïes el concep aquest món ideal com sorgit, com a fruït, com a rebrot d'una soca tallada en sec. Un món que apareix de manera i forma inesperada.
El Regne del cel
Aquest món, amb la denominació de Regne del cel Joan Baptista en el Jordà l'anuncia com a proper i convida a obrir-ne camí. Ell ho feia vivint amb una gran austeritat i exhortant a la conversió per esquivar la freda i dura justícia.
Però, al mateix temps, reconeix la seva indignitat davant Aquell que ha de venir a instaurar-lo de debò, no per la força de la justícia, sinó per la força de l'Esperit, l'Esperit que ja albirava el mateix profeta Isaïes. L'Esperit de «saviesa i d'enteniment que no judicarà per les aparences.....i farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres».
Aquest Esperit davallarà, de manera molt particular sobre un dels batejats pel mateix Joan, el nomenat Jesús de Natzaret. Serà Ell l'iniciador del camí cap al Regne anunciat per Isaïes i pel mateix Joan.
Somnis no reeixits
Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut nombrosos somnis de grans personatges que s'han volgut portar, però no han reeixit en el seu intent. Molts d'aquests somnis eren legítims i honestos, però el camí plantejat per a la seva realització no eren els adequats i, fins i tot, alguns no eren ètics. Això ha provocat modernament el desencís pels somnis i pels grans ideals que impregnen gran part de la nostra societat, especialment entre molts joves.
Es prefereix, com se sol dir, el bo conegut que el millor només promès, encara que el bo conegut, no sigui massa bo, inclús, de vegades, només és aparentment bo o enganyosament bo.
El Regne garantit
Per als cristians l'Advent és el temps de l'anunci, de la promesa, de l'esperança, del camí de la realització del profund desig, del bell somni, del Regne del cel promogut per Jesús de Natzaret.
I per a nosaltres l'Advent és la crida que ens fa Joan Baptista a obrir una ruta, a aplanar el camí. I som els batejats en l'Esperit de Jesús, els que ens hem de sentir especialment cridats a col·laborar a la seva progressiva instauració, de fer una mica més realitat el somni d'Isaïas, l'anunci de Joan Baptista, el Regne que Jesús va començar a instaurar amb la seva presència, amb els seus ensenyaments, amb les seves actituds, amb els seus gestos, amb tota la seva vida, la seva mort i la seva resurrecció.
Tant de bo la crida, que se'ns va fent a l'Advent, tingui una bona i generosa resposta per part de cada u de nosaltres, tot interioritzant les actituds de Jesús que ens portin a l'actuació en el nostre entorn.
