Quatre piles es trobaven noves, encara amb el precinte, al màxim de càrrega. Parlaven de projectes, de somnis, de menjar-se el món... estaven carregades d'energia pel que sigui. Un dia el precinte es va obrir, i es van dispersar. Al cap d'un temps, es van trobar totes en una paperera de la casa:
- Què se n'ha fet de tot allò que vam parlar? Tantes idees, projectes, somnis?
- És veritat, hem estat en un lloc fosc, donant energia inútilment, fins que mira, ara no en tenim ni gens ni mica. Quin sentit té tot plegat?
Totes se sentien decepcionades, però cap d'elles havia vist que durant aquell any, el propietari de la casa havia pogut escoltar la ràdio amb les dues primeres, havia pogut llegir cada nit amb una petita llanterna gràcies a la tercera pila, i a l'estiu s'havia pogut refrescar amb un petit ventilador gràcies a la última.
La pregària és com l'energia d'aquestes piles. Una força que ens uneix més enllà del que entenem, i que només l'Amo de la casa sap posar al servei del que fa falta.
