El desig és bo. Però un desig insaciable no ens fa millors, sinó menys lliures, lligats de mans i peus. La "set" de menjar, diners, venjança, plaer, poder... a la llarga ens arriba a dominar les decisions.
Discernir és aprendre a desitjar segons el cor de Déu. Acollir els sentiments que surten de nosaltres, escoltar-los... però des de la pregària, oferir-los a Déu, buscant la seva voluntat. Finalment la decisió raonable la prendré amb Ell, no directament des del que sento.
