Estem vivint una progressiva preocupació per l’aparició i l’extensió del virus “Coronavirus” que ja ha causat més d’un miler de morts i desenes de milers d’infectats a la Xina i, encara que en menor incidència, a tota una sèrie de països.
Aquesta progressiva preocupació és comprensible i normal i, fins i tot necessària, per prevenir la seva major propagació. Així com és dolorós l’esdeveniment de tantes morts i el patiment de tants infectats, és de lloar el treball de tots aquells i aquelles professionals de la investigació mèdica i dels que tenen cura i atenció dels malalts.
Evidentment la preocupació personal pot ser més compartida, perquè hi ha la incertesa de la possible propagació al propi entorn o país.
Però no hem d’oblidar i considerar altres menes de virus que, des de sempre, afecten a tants homes i dones i infants de molts indrets i països. Virus que provoquen cada dia innombrables morts d’innocents o porten a d’altres a no tenir una vida mínimament saludable i digne de persones humanes.
Dins d’aquesta altre mena de virus s’hi pot incloure l’ambició pel diner, pel poder, per la vida fàcil, pel fals honor, pel plaer descontrolat que porta sovint a la violència descarnada en el nostre segle XXI i també en els països que es diuen civilitzats.
Hi ha suficient preocupació per l’extensió i per l’extinció d’aquests altres virus?
