En aquesta setmana, que hem iniciat, cal que ens tinguem ben presents tots/es aquells/es creients, que ens uneix la fe en Jesús de Natzaret, Fill de Déu. Una unió que va ser desitjada i pregada per Ell mateix en aquell entranyable sopar de comiat abans de la seva passió i mort, tan ple d’ensenyaments i confidències.
»No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu”. (Jn17,20-23)
No es pot demanar unió més estreta entre els seguidors/es de Jesús: Que siguin u, com el Fill és u amb el Pare.
Tanmateix el desig i la pregària de Jesús, els que han volgut ser seguidors/es de Jesús, en diversos moments de la història, més enllà de la fe sempre limitada dels humans, han provocat divisions doctrinals, separacions anímiques, diversificacions jeràrquiques, allunyaments d’unes confessions amb altres, arribant a persecucions i enfrontaments entre si, fins i tot, amb gran violència.
Feliçment ens trobem en un moment històric, sobretot després del Vaticà II, que, per un fort alè de l’ Esperit Sant, s’ha anat desvetllant, en els que ens nomenem cristians/es, el profund desig de Jesús. I, per això, volem anar enderrocant els murs de separació, que es van crear, i anar refent la unitat partint del que és essencial: l’amor d’uns als altres, tan desitjat i manat per Ell.
Unim-nos, doncs, a la pregària per aquesta unitat, a la que els membres de les diverses confessions cristianes hi estem cridats/des: des d’avui, dilluns 18, fins al dilluns 25, festa de la Conversió de sant Pau.
Francesc Xicoy sj
