La segona lectura de la missa del proper diumenge (Rm 8,28-30) diu així:
“els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d'una multitud de germans”
Aquesta setmana que tenim pel davant pot ser una bona ocasió de deixar que aquestes paraules ens ressonin i es vagin fent vida en nosaltres.
- Jesús és “el primer d’una multitud de germans”. Podem assaborir aquesta afirmació tan forta i valenta: Jesús, el Senyor, és germà nostre, i com a tal, com a ‘germà gran’ que és, tot i ser Senyor, ens indica per on va l’“aire de família” que ens manifesta com a germans.
Em puc preguntar, aquesta setmana: aquesta actitud que tinc, aquesta acció que faig, respon al ‘aire de família’ que m’ha d’unir a Jesús?
- (Déu) “els destinà a ser imatges vives del seu Fill”. Aquest és el somni de Déu per a nosaltres, per a mi, ser ‘imatge viva’ de Jesús. això, és clar, no vol dir reproduir ara, al segle XXI, les coses concretes que feia Jesús al segle I. Però sí indica una sèrie de preferències, de causes d’indignació, de mirades tendres cap a certes realitat que em fan més ‘imatge viva de Jesús’. Indica, també, una sèrie de decisions, de conviccions fermes que orienten la vida, i accions i maneres de fer concretes.
Potser aquesta setmana puc veure amb agraïment aquest somni de Déu per a mi, de ser “imatge viva del seu Fill”... Potser aquesta setmana puc veure en què es nota el meu ser “imatge viva del seu Fill”...
Com canviaria el món si les persones tinguéssim les preferències, els criteris, les actituds i les accions que ens ha mostrat Jesús!
M’hi poso?
