Aquesta setmana celebrem sant Jordi. Ja sabem que hi ha discussió sobre la realitat d’aquest sant, segurament un oficial romà destinat a l’Orient Mitjà, cristià, sotmès a un martiri que va afrontar amb gran valentia i esperança.
Però la seva figura llegendària ha tingut un gran pes en el nostre imaginari, el valent jove que allibera el poble del temible drac.
La llegenda diu que el drac era terrible: capaç de caminar, nedar i volar, i que el baf que sortia de la seva boca era tan verinós que els que estaven a poca distància seva morien simplement pel terrible baf que generava.
En el nostre món actual, sense anar massa lluny, hi ha també temibles i tòxics dracs que generen mort, confusió, pors, paràlisis, maldat…
A vegades, podem mirar simplement al nostre voltant, i veurem les dinàmiques tòxiques que en els col·lectius a vegades es generen, i els actes de vandalisme o de degradació intencionada dels espais públics, o la manca de cura de la natura, la brutícia que alguns deixen al seu pas, o la manca d’atenció als altres, especialment als més vulnerables, a les persones que viuen la precarietat laboral, o social, la crueltat, l'egoisme, les ideologies que separen en lloc d'unir, que fragmenten en lloc de fomentar una noció de comunitat humana, de família universal…
Hi ha molts dracs també pestilents i verinosos que fan de les seves al nostre món. Veiem els seus efectes.
Ens podem preguntar quins sant Jordis tenim avui. Ens podem preguntar si potser ens toca ser sant Jordis per fer front a aquests dracs.
Però potser en lloc de llances, hem de fer servir altres armes. Ja ho deia Isaïes: “de les espases forjaran relles”
La festa de sant Jordi, tal i com la celebrem a casa nostra, ens mostra unes armes precioses: els llibres i les roses.
Els llibres representen la nostra capacitat de compartir la reflexió, el saber, l’experiència, aprofundir entre tots un pensament col·lectiu…
Les roses representen el color, l’amor, l’amistat, la gratuïtat, la senzilesa que sembla efímera però que ens deixa al cor llavors d’estimació…
Quin sant Jordi podem ser nosaltres?
Llorenç Puig, sj
