Entre mitjans de setembre i principis d’octubre tot recomença. Els infants i joves tornen a escoles i instituts. Gairebé tothom finalitza el seu període de vacances. Els grups i les parròquies preparen les seves catequesis i les reunions de grups. Qui més, qui menys comença a preveure el proper pont del Pilar, el de la Immaculada, les vacances i les festes de Nadal. Aquesta és la fotografia tradicional.
Aquest curs, però, recomençar té tot un altre color. Les escoles i instituts han començat amb grans mesures de seguretat i “grups bombolla”. Els grups i les parròquies no saben molt bé com hauran de gestionar les reunions i les catequesis, tot just s’estan fent les primeres comunions que no varen tenir lloc per l’estat d’alarma. I les previsions de futur són, com a mínim, incertes però... ens deixarem prendre pel desànim, la desesperació, el no-hi-ha-res-a-fer?
Què hem après en aquest temps que portem de pandèmia? Hem pogut esbrinar allò que és important i que no podem posposar? Quin paper juga la nostra fe en aquest ordre de prioritats? I la comunitat?
Ara que ens toca afrontar un nou curs, fem-ho amb més consciència, que visquem més en ser que en tenir, fer o aparentar.
Glòria Andrés
