Fa una setmana el Papa Francesc va signar la seva encíclica Fratelli Tutti, d’un fort i valent contingut social, amb el desig de sacsejar-nos per moure’ns a la conversió com a persones i com a societat.
Un gran regal que potser necessitarem una mica de temps per assimilar i per veure a què ens porta.
Potser, per obrir boca, us convidem a degustar, aquesta setmana, un dels primers números:
FT n.8: “Anhelo que en aquesta època que ens toca viure, reconeixent la dignitat de cada persona humana, puguem fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor. Entre tots: «Vet aquí un bonic secret per somiar i fer de la nostra vida una bella aventura. Ningú pot lluitar la vida aïlladament. [...] Es necessita una comunitat que ens sostingui, que ens ajudi i en la qual ens ajudem els uns als altres a mirar endavant. Què important és somiar junts!”
Tres paraules claus, per considerar aquests dies:
-
desig, desig de germanor, desig de germanor mundial…: ens podem preguntar com estem de desigs de germanor, de fraternitat, de que aquest desig es converteixi en vida i acció…. Sant Ignasi de Loiola dóna una gran importància als desigs, i als candidats a la Companyia de Jesús els pregunta com estan de desigs generosos, i si no en tenen molts, els pregunta almenys com estan de desigs de desigs…
I jo, com estic de desigs dels que parla el Papa?
-
comunitat, comunitat que sostingui, es necessita una comunitat que ens sostingui. És magnífic com el Papa ens recorda la nostra dimensió comunitària, que no som simples individus que enceten una sèrie de lluites individuals per a una supervivència individual. No: Fratelli Tutti és un clam contra les ideologies que ens porten a l’individualisme.
I jo, com estic de vivència comunitària, quina comunitat em sosté?
-
I finalment els somnis; que important és somiar, que important és somiar junts… Sense somnis que ens mobilitzin no sortirem de l’atonia general ni de la sensació de que no hi ha res a fer. Però els somnis individuals sovint són estèrils, o de curtes mirades, o es queden en una sensació subjectiva personal que no passa d’aquí. Què important és somiar junts!
I jo, i nosaltres, quins espais ens donem per somiar junts, per somiar alternatives, per dibuixar novetat?
Que aquests dies puguem cuidar els nostres desigs, la nostra cura dels espais comunitaris, els nostres somnis compartits per un món millor… El nostre món necessita somiadors actius que, en nom del Senyor de la Vida, portem llum i vida aquest món tan ferit.
Llorenç Puig, sj
