A les acaballes del curs, molta gent comença a pensar en l’estiu, i més enllà, en els plans pel curs vinent. Hi ha trajectòries que cal tornar a estudiar, possibilitats que caldria veure si són realistes... Puc fer un canvi, un parèntesi? Puc provocar un temps d’experiència especial? És potser l’hora de dirigir la vida cap a allò que veritablement ressona dins? O també: què he après de mi per a conduir millor la vida durant el curs vinent?
Per totes aquestes preguntes sento que cal silenci i connexió. Carregar piles amb Déu. Escoltar el seu murmuri suau, preparar el futur connectat durant temps, com una bateria no es carrega endollant-la uns pocs minuts, sinó que cal temps de contacte.
Puc planejar estones a casa, o al parc, o a la muntanya... també puc planejar uns dies per fer exercicis espirituals. Podria trucar a la porta d’algú que m’acompanyi espiritualment en aquesta decisió. Cal acció, per preparar el futur, perquè les coses que portem al cor no arriben soles. On tens el teu carregador? On l’estàs endollant ara mateix?
Aquesta recta final de curs, preparem futur, connectem amb Jesús ressuscitat.
