Aquesta setmana s’acaben les mesures de confinament nocturn i perimetral. Hem vist ja alguns moments d’”eufòria” després d’aquest temps que ha estat certament difícil.
Lògicament tots tenim ganes de reprendre la vida normal l’abans possible. I com l’ésser humà és un ésser social, ho volem fer en companyia, amb quantes més persones millor.
Sí, és cert que tots necessitem reprendre el contacte més natural i espontani amb els altres.
Però l’ésser humà té unes altres característiques importants: la de la previsió, i la de la cura dels més febles.
Potser en aquest temps d’optimisme convé que recordem que hem de fer les coses bé per tenir un estiu més o menys normalitzat. Tots ho desitgem, i moltes empreses de serveis, cultura, restauració, hotels i comerços ho necessiten urgentment per sobreviure.
Les autoritats s’han de preocupar perquè el ritme de vacunació sigui prou elevat com per tenir una immunitat col·lectiva que ens protegeixi com a grup.
Però nosaltres, els ciutadans i ciutadanes, tenim també una bona responsabilitat: la de no ser imprudents i pensar que ‘tot ja ha passat’, quan sabem que el bitxo segueix viu i actiu…
La previsió i la cura, dues paraules ben humanes i importants per aplicar avui, en nom de la solidaritat i la responsabilitat envers tantes persones que ho estan passant tan malament.
I si ampliem la mirada cap el nostre món global, ¿què hem de dir?
Si mirem l’Índia, Amèrica Llatina, l’Àfrica, els països de l’Àsia menys poderosa… quina solidaritat, quina previsió i quina cura estem cridats a tenir?
Penso que és cert: anem guanyant en mirada àmplia i global,. Però potser la fraternitat de la que tan fondament ens parla la Fratelli Tutti, ens pot servir d’orientació en aquests temps assedegats de fraternitat.
Llorenç Puig, sj
