A punt de concloure les eleccions als EUA, en diversos comentaris de premsa emergia la manera com ha governat el president sortint i em sorgia com a contrapunt el papa Francesc que acaba de publicar recentment l’encíclica Fratelli Tutti. Se’m representaven aquestes dues persones, líders mundials, oferint al món dues maneres de presentar el seu lideratge.
Per un costat, l’encara president que ha estat un home al que hem percebut com un líder que vivia de la polèmica, de la polarització de situacions que evidentment ja existien, del menyspreu a la ciència en qüestions tant fonamentals com el canvi climàtic o la pandèmia del coronavirus.
En l’altre, el papa Francesc. Un líder que proposa solucions i que sense amagar el cap sota l’ala apunta a qüestions difícils sense generar conflicte però removent consciències, que s’acosta a la realitat acollint-la tal com és.
Potser hauríem de cercar líders que no busquin el profit personal sinó el bé comú, que vagin a la recerca de solucions als problemes mundials més que a la recerca de l’interès de la pròpia nació o de la pròpia organització, líders que mirin el futur amb confiança i que hi caminin amb determinació sense la mirada curta del propi profit sinó amb la vista posada en el somni d’un mon millor.
Glòria Andrés
