Ens trobem en ple estiu, un estiu diferent, estrany... entre incerteses i amenaces. L’estiu donarà lloc al nou curs però sembla que tothom està d’acord en que el món que coneixíem, la nostra manera de programar la vida, de relacionar-nos canviarà i n’apareixerà una altra, un altre context.
Sembla que es va obrin pas una altra societat. Una societat que, de segur, no serà del grat de ningú, ni dels que volien retornar el que teníem, ni dels que volien que sorgís un món just i solidari... però els canvis es van gestant poc a poc. Mirem sinó Jesús, el món que ell va venir a proposar-nos encara està arribant en el “ja sí” i l’“encara no” de la història.
Ell no va ser un espectador del món que li va tocar viure, no es va quedar “assegut al sofà” criticant els seus conciutadans que anaven prenent decisions en temps convulsos com els nostres, Ell es va “pujar a l’escenari de la història” i va actuar, va emprendre, va generar nous processos que ajudaven els exclosos, els rebutjats, al que patien. I això és el que Ell ens demana avui, que ens posem en marxa, que aprofitem aquest temps de “vacances” per fer un tomb pel que hem viscut i ens “pugem a l’escenari de la història” i actuem com Ell ho va fer, des del món des dels exclosos, des dels qui pateixen, donant resposta a les grans qüestions a través dels petits gestos a persones i situacions concretes.
Moltes vegades no som conscient de què comporta el que fem però sabem que l’amor mou muntanyes, Jesús ens ho ensenya. Seguim-lo.
Glòria Andrés
