Durant cinquanta dies anirem celebrant el nucli de la nostra fe: Després i a través de la vida, passió i mort de Jesús, el Pare el ressuscità i amb Ell tots som cridats a ressuscitar. Ell davallà als inferns, diem en el Credo, per fer sortir amb Ell tots els vivents de la terra dels morts al Regne de la llum. Ell és el primer d’una multitud.
Viure i acompanyar la creu, totes les creus, ens permet compartir la Creu de Jesús i després i a través d’elles acompanyar Jesús en la Resurrecció. Durant tot aquest temps de pandèmia hem patit i patim amb una humanitat sofrent sabent que aquesta creu serà transcendida.
Igual que Jesús, que és el ressuscitat i el crucificat alhora, creiem que de tot aquest patiment n’ha de sortir una nova societat que s’està gestant i que gemega amb dolors de part. La solidaritat entre els pobles, les nacions, les persones és la llavor colgada a la terra que no veiem però ja està naixent.
Alegrem-nos-en malgrat encara que no hi veiem clar. Visquem en la confiança, l’esperança i la joia de participar en la gestació d’aquesta nova humanitat.
Glòria Andrés
