Són dies gelats, i a vegades el clima exterior ens canvia la manera de viure les coses. El gel, la neu, ens porta paisatges extraordinaris semblants a somnis d’un altre planeta. La pau hi regna, però res es mou, ben res...
També als paisatges interiors a vegades hi fa fred: hi ha una pau estranya, insensible i gèlida. Quan hom no troba repòs o reconciliació amb algú, quan un conflicte dura, llavors hi fa fred. Què hi trobem al cor? Si la pregària ens acosta a una experiència de Déu, no es queda només en contemplació i èxtasi, o en quietud i passivitat. El paisatge es mou. Les fonts d’aigua, aquestes grans masses d’energia que esculpeixen la nostra identitat i alimenten la nostra passió per les coses, no estan congelades sinó que vibren sorolloses, arrosseguen, reguen, vivifiquen, es fan notar. Les escolto dins del cor? Què em diuen? Déu hi murmura, encara que la temperatura exterior sembli insuportable.
Aquests dies, hi ha notícies: humanitàries, polítiques, socials, personals. Abriga’t bé i para’t una estona en un dels paratges. Contempla’n la quietud, la fredor, i escolta dins teu la rauxa de l’Evangeli que mourà un canvi. Ell et crida a trencar el gel.
Joan Morera
