Ens passa quan algú a la nostra família espera el primer fill/a: sense experiència comencen a preguntar què sol necessitar, de què proveir-se, com formar-se… Comprar un llitet adequat, aconseguir roba ben menuda, algunes mantetes petites, fer espai a la sala d’estar, buscar alguna piloteta amb què s’entretingui, aprendre els temps per alimentar-lo, la manera d’agafar-lo millor… Els pensaments i la vida es dirigeixen a preparar el nouvingut.
Entrem a l’Advent, temps d’espera activa de Jesús, de posar la casa a punt perquè Déu pugui habitar-hi, pugui alegrar-nos com ho fa un nadó amb les seves divertides ganyotes. Què necessito escombrar al meu cor? Quina formació necessito per acollir Déu a casa meva, perquè pugui trobar-s’hi a gust? Quin estil i gust deu tenir, per preparar les preferències de la decoració, de manera que s’hi trobi com una llar? Prefereix estar al costat dels qui ploren? Dels humils? Dels qui són rebutjats pels poders econòmics? I per menjar, què voldrà? Potser pugui reservar algunes hores als qui més s’assemblen a ell, a la intempèrie, i compartir la vida diària amb Ell en la intimitat del silenci...
Advent és la oportunitat per posar la nostra casa potes enlaire, de manera que la comoditat no sigui més un criteri, sinó que els nostres pensaments es dirigeixin cap a l’expectativa del Nouvingut. Ens posem a fer-li lloc?
Joan Morera Perich sj.
