Fa dos mesos que vàrem començar amb el confinament desorientades, angoixats, preocupades,... Seguim en confinament, una mica més habituades però res a veure amb el que en diríem “normalitat”. Què ha passat en tot aquest temps? Potser seria un bon moment per començar a reflexionar-hi.
De segur que tenim casos concrets de persones que han mort, de persones ingressades, de persones soles, de persones amb dificultats econòmiques,.... En la pregària, el cor se’n omple de noms, de persones concretes.
A voltes la situació ens sobrepassa, d’altres ens amaguem per no pensar-hi, d’altres truquem o vídeo-truquem per saber com es troba aquest o aquella altra però sobretot, les portem al cor... i seguim reflexionant...
Què farem quan passem de fase? Què farem quan això s’acabi? Volem tornar a l’antiga vida amb els antics costums, antics valors o ens anem adonant de coses? Les nostres prioritats són i seran les mateixes?
Un cor ple de noms ens acompanya,... a les nostres mans la manera d’actuar.
Glòria Andrés
