Després de mesos d’estat d’alarma, de confinament, de fases... arriba l’estiu sense estat d’alarma però en estat d’alerta. Ens diuen que no podem abaixar la guàrdia, que el virus encara no està controlat i molt menys vençut però.... quantes coses a la nostra vida no estan controlades! Ens creiem que tenim tot sota control però la vida l’anem construint en la mesura que l’anem vivint. Com més conscients i presents vivim, les nostres respostes s’ajusten més a la realitat, vivim més a prop de terra.
La pregària ha de ser aquest moment del dia que ens apropa a Déu, a nosaltres mateixos, a la realitat... i ens ajuda a donar una veritable resposta al que ens envolta.
Amb les nostres accions anem fent-nos, anem construint-nos. I ara se’ns fa estrany perquè no tenim massa plans, tot va una mica sobre la marxa i això ens incomoda però també ens treu de les nostres falses seguretats amagades darrera d’una agenda.
Acostem-nos confiats a Jesús, preguem, i Ell ens farà veure on són les nostres seguretats, quines són les nostres prioritats. Que aquest temps d’estiu ens ajudi!
Glòria Andrés
