Els rius a vegades tenen uns inicis moguts, juganers, brillants, amb cascades, aigua fresca i escumosa… Després treballen: fan embassaments i salts d’aigua que permeten obtenir energia. O es donen directament per donar vida al seu voltant: aigua per les persones, els animals i els camps del voltant…
Moltes vegades els rius arriben al seu terme de manera suau, com dubtant, amb meandres, amb lentitud, potser entre una vegetació frondosa i animals i ocells que niuen al seu voltant…
La nostra vida és com un riu.
L’itinerari de la nostra vida és com aquest riu que passa diverses etapes, que adopta diversos moments. Alguns preciosos, plens de vida i fragor. Altres més silenciosos però molt més importants: els moments en els que el riu es buida de si mateix per donar vida al seu voltant… I altres moments on el riu simplement transcorre, potser cansat, potser dubtós en els meandres que forma, però sabent que està arribant a allò que és més ell que ell mateix, i que malgrat tot no té límits ni una forma com coneixia.
Em puc preguntar aquesta setmana com és el riu de la meva vida. Quines etapes ha tingut, i on sóc ara.
I puc demanar al Senyor que m’ajudi a descobrir una cosa que dirà l’evangeli del proper diumenge: que l’Esperit “Habita a casa vostra i està dins de vosaltres”.
I si l’Esperit és per a nosaltres com l’aigua ho és per al riu?
I si l’Esperit és qui em dóna sentit, vida, ser el que puc ser, el que em fa recuperar-me quan em buido, i el que em fa donar-me generosament quan em dono generosament?
Ens anem acostant a Pentecosta. Les lectures d’aquests diumenges ens comencen a preparar.
I si l’Esperit és l’aigua del riu de la meva vida?
Gràcies, Jesús, perquè ens parles amb tanta tendresa d’aquest Esperit que és el nostre defensor, que és la vida de la meva vida, que ens l’has donat perquè “es quedi amb vosaltres per sempre”...
L. Puig
