Portem ja una llarga temporada de pandèmia. Un anar i venir d’informacions i emocions. Ara anem millor, torna una altra onada... ara tenim vacunes, ara falten vacunes,.... Vivim envoltades d’una incertesa que si, potser abans també hi era ja que mai podem saber què passarà demà, ara és palesa i compartida.
També sembla que tot està envoltat d’una boira de cansament. El personal sanitari està cansats, el món de l’educació està cansat, el personal del serveis essencials, les persones grans i tota la població en general. Vivim com oprimits, aclaparats, afeixugats. La realitat, la pandèmia ens cau a sobre i ens fa avançar lentament gairebé fins a aturar-nos.
Jesús ja va intuir que en la nostra vida hi hauria períodes difícils i aquest n’és un de planetari i per això ens diu: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar” Mt 11,28. Fem-li confiança, confiem en nosaltres mateixes i confiem en les capacitats que s’amaguen en cadascuna de nosaltres per alleugerir la vida de l’altri. Així, en comunitat, podem anar transformant aquesta realitat que ens aclapara i convertir aquesta pandèmia en una oportunitat.
Glòria Andrés
