Agenollar-se

Hi ha moviments del cos humà que, sovint, són expressions d’actituds anímiques i integrals de la persona. No calen paraules per aclarir el seu significat. La pràctica continuada del gest en determinades ocasions ha fixat el seu sentit.

Un gest del cos humà és agenollar-se davant d’una persona. Aquest gest de genolls a terra s’interpreta com una actitud de respectuosa demanda d’algun favor; en ocasions, de perdó. Els creients el fem davant Déu!

Darrerament ha aparegut una imatge, als ulls de tot el món, d’agenollar-se, no sobre la dura terra, ni davant d’una persona, sinó sobre el cos, sobre el coll d’una persona ...i d’una altra raça I, en aquesta ocasió, la demanda no ve precisament del qui s’agenolla.

En el nostre món “civilitzat”, quina imatge tan esfereïdora! Quin gest totalment inacceptable! Quina postura, sense cap mena de dubtes, rebutjable!  Quin fet de vergonyosa i ignominiosa inhumanitat!

Com a protesta i rebuig d’aquesta inhumanitat,  hi ha hagut molts ciutadans de tot el món que han fet el gest d’agenollar-se...sobre el terra!

Però la imatge més contrastant, per a nosaltres, és el gest, d’aquell Senyor i Mestre, que s’agenolla per rentar els peus als seus deixebles!

És el gran gest de servei, no de domini.

Francesc Xicoy