Tots hem sabut de persones i moltes n’hem conegut, la vida, les qualitats i les obres de les quals ens han semblat admirables. Així ho hem sentit i ho hem comentat. I potser, fins i tot, la nostra actitud creient ens ha portat a donar-ne gràcies a Déu. Però la nostra reacció no ha passat d’aquí.
Hi ha hagut altres persones, també amb grans qualitats i amb bones accions, que no només ens han causat admiració i acció de gràcies a Déu, sinó que ens han interpel·lat, de vegades profundament. I la interpel·lació és la incidència que tenen o han tingut aquelles persones en nosaltres, en la nostra consciència, en la nostra manera de pensar i actuar. I com a creients podem dir que són, també, paraula de Déu dirigida a nosaltres.
Aquests dies, amb motiu del decés del company jesuïta P. Ignasi Vila moltes persones hem rebut una vegada més el cop d’admiració, d’agraïment a Déu i...també d’interpel·lació per la vida d’aquest bon jesuïta, responsable educador, rigorós historiador, afectuós acompanyant, amarat, tot ell, d’humanisme, d’evangeli i d’ espiritualitat ignasiana.
Admirem, agraïm i,sobretot, deixem-nos interpel·lar per aquestes persones.
Francesc Xicoy sj
