«On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge» (Mateu 2:2).
Avui celebrem l’Epifania del Senyor: el dia en què els tres Reis del nostre pessebre acaben el llarg viatge des de Babilònia fins a Betlem per anar-hi adorar el Messies. Però, com hi van arribar? En realitat, més enllà dels vestits i de les corones que a nosaltres ens fan pensar en monarques que governaven països molt llunyans, Melcior, Gaspar i Baltasar eren teòlegs i astrònoms de l’antic Orient. A l’antiga Pèrsia, tots els sacerdots rebien el nom de mogh, que significa ‘membre de la casta religiosa’. Llavors, la paraula persa va passar al grec com a referència als savis que estudiaven les estrelles en el seu desig de cercar-hi Déu. I del grec, al llatí. D’aquí, que s’anomenin mags.
Així, fa més de 2.000 anys, aquests savis es van adonar, només mirant el cel nocturn, que dos estels es movien una mica cada dia i s’anaven acostant. Un dels primers científics que va proposar que l’Estrella de Betlem de la Bíblia era una conjunció de planetes fou Johannes Kepler, perquè el 1623 va observar com coincidien, gairebé en el mateix punt del cel, Júpiter i Saturn. Fou així com aquests savis van viatjar seguint l’estrella de Jacob que havia profetitzat Balaam al Llibre dels Nombres i que els duria fins a Judea, on havia nascut Jesús.
El 21 de desembre de l’any passat, el mateix dia del solstici d’hivern, també es va produir una conjunció excepcional entre Júpiter i Saturn que es va poder contemplar arreu del món. La superposició dels dos planetes com si en fossin un de sol va durar gairebé una hora i va crear l’efecte òptic que estaven units en un únic punt de llum. Han passat gairebé quatre segles des de l’última Estrella de Betlem i diuen que d’aquí a 60 anys n’hi haurà una altra, encara que molts de nosaltres ja no hi serem per veure-ho. I és que les llanternes del firmament continuaran enceses, encara que nosaltres ens apaguem. Però que no us confonguin els focs artificials de les cavalcades d’ahir perquè el monòxid de carboni i els residus de pólvora poden tardar fins a dos dies a dissipar-se de l’atmosfera. I és que la contaminació és tan màgica com la festa que celebrem avui. Sabíeu que, si tots els països del món copiessin el nostre model de Nadal gens sostenible, caldrien tres planetes Terra, només per poder produir tot el que acabaríem consumint?
