«Sota el pomer t’he desvetllat.» (Càntic dels Càntics, 8:5)
El 25 de desembre de 1642 naixia Sir Isaac Newton en un llogarret d’Anglaterra. És un dels científics més importants de la història de la humanitat, un geni que va revolucionar les matemàtiques, la física, l’alquímia i tot el que es va proposar. Respectat i aclamat amb fervor, sempre va saber viure amb la modèstia als llavis, admirablement conscient de la seva petitesa: «No sé com em deu veure el món però, al meu entendre, em sembla que només he estat com un nen que juga a la vora del mar, i que es diverteix buscant de tant en tant una pedra més polida i una petxina més bonica del compte, mentre que el gran oceà de la veritat s’exposava davant meu completament desconegut». Només les persones humils són capaces de no pecar d’orgull ni de vanitat.
Segurament, avui tothom el recorda més que res com el senyor de la poma que va descobrir la teoria de la gravitació universal. I ho va fer observant la natura, en veure caure el que podria haver estat qualsevol altra fruita. Però l’arbre era una pomera, com la que hi ha al pati de casa teva o la del llibre del Càntic dels Càntics. A Newton, també el va desvetllar perquè amb una poma n’hi va haver prou per revelar-li com funcionaven les lleis de l’univers. Saber mirar i badar amb les meravelles de tot el que ens envolta és estimar la Creació amb majúscules. I tant és si ho fas tu, que ets tan anònim com jo, o Sir Isaac Newton, perquè l’amor de Déu no fa diferències. I que la física ens faci tocar de peus a terra, ara que l’aparador del consum ens ha fet oblidar que Nadal és la festa del Nen Jesús. I celebrem també la llei de la gravetat amb totes les lletres, perquè el miracle de la natura ens recordi sempre que som tan petits i especials com la poma de Newton. Bon Nadal!
