«Per què has de tractar els arbres del camp com si fossin homes, exposats al teu setge?» (Deuteronomi 20:19)
El rei del bosc s’ha casat! Un missioner a l’Àfrica m’ha explicat que és el que diuen al Congo quan plou i fa sol alhora. Precisament, la República Democràtica del Congo és un dels països amb més diversitat biològica del planeta: allà on la sabana conflueix amb les regions muntanyoses, els grans llacs africans, les zones pantanoses, el manglar i la selva, en un mosaic de biodiversitat d’una riquesa incomparable. Sabies que és la segona selva més extensa del món, després de la selva amazònica? I que té cinc parcs nacionals catalogats com a Patrimoni de la Humanitat però que estan en perill, segons la Unesco? I és que la guerra civil i la pobresa s’han acarnissat contra la natura en un dels racons més oblidats de la geografia. Tot això, sumat al crim mediambiental del tràfic il·legal d’animals salvatges, que constitueix la segona causa de pèrdua de la biodiversitat al món. L’espoli de la vida, la terra i la fusta és un delicte, però la policia ambiental encara no existeix i el rei del bosc ha de lluitar tot sol, sense que ningú l’ajudi.
El 21 de març és el Dia Internacional dels Boscos. Són l’escorça de la vida perquè cobreixen un terç de la superfície terrestre i alberguen més del 80% de les espècies animals i vegetals. Entorn del 40% de la població rural que pateix pobresa extrema viu en zones boscoses i sabanes, per qui els boscos són font de supervivència. També proporcionen gran part de l’aigua potable a més d’un terç de les ciutats més grans del món, i el 40% de l’energia renovable mundial, filtren l’aigua i absorbeixen l’equivalent de 2.000 milions de tones de diòxid de carboni a l’any. Però la deforestació és la causa principal del canvi climàtic i de l’escalfament global i, si no hi fem res, les selves tropicals i els boscos pluvials podrien desaparèixer completament d’aquí a cent anys.
La tala incontrolada i il·legal és un lladre d’esperança per a tota la humanitat que no només ens roba l’oxigen sinó també l’equilibri dels ecosistemes i del cicle de la vida. Sense arbres, no hi ha futur. Així que, estima els boscos i pensa que són com la nostra pell que se’ns arrenca cada cop que un arbre es mor. I no callis davant de la injustícia climàtica perquè, com diu el papa Francesc: «Cal prendre’n dolorosa consciència i atrevir-nos a convertir en sofriment personal allò que li passa al món… Perquè no hi tenim dret (Laudato si’)».
