Aquests dies, quan passegis pels carrers de casa teva, aixeca el cap i hi veuràs les bombetes de la discòrdia. Pertot arreu on vagis, collarets de llum engalanen pobles i ciutats perquè diuen que l’electricitat ens fa espavilar les il·lusions i escurar les butxaques, allà on els diners cremen com un tió a la llar de foc. L’Advent és la festa de l’esperança que ens convida a tancar els ulls perquè la fe necessita la foscor per brillar, però tenim tanta por de les tenebres que ens arrapem com insectes a la claror artificial d’un enllumenat que cada any ens costa més diners; malgrat que l’economia estigui en crisi o que hi hagi una pandèmia d’abast mundial. I és que, en el fons, és igual que el planeta se’n vagi en orris perquè, per Nadal, tot s’hi val. Però el malbaratament elèctric també amenaça la nostra supervivència a passos de gegant perquè la contaminació lumínica desorienta els cicles naturals de la flora i de la fauna i altera les rutes de les aus migratòries, amb l’impacte devastador que això suposa per als ecosistemes. Així doncs, potser ens hauríem de preguntar per què, en les últimes dècades, les poblacions d’ocells han disminuït en més d’un 30%.
Tanmateix, resulta absurd i ridícul pensar que només fent servir bombetes LED ja podem aturar el canvi climàtic; tenint en compte que aquestes no sempre provenen de fonts d’energia renovables. Per això, de dia, mira’t l’enllumenat de la teva ciutat amb recança i, també al vespre, amb tristesa, quan s’il·lumini i no et deixi veure els estels del firmament. Potser no ho saps, però això viola la Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles de la UNESCO. I mentre que el nostre Nadal de l’opulència sembla que no tingui prou bombetes per habitant, en països com Burkina Faso, Burundi, el Níger o el Txad, més del 80% de la població no té accés a l’electricitat. I ara que el 25 de desembre ja no és fum a les xemeneies de cada casa sinó generadors de llum falsa de la societat de consum, fem que l’Advent sigui un carrer ple de silenci perquè només hi brilli la Paraula de Jesús com un llamp enmig del desert, allà on la nit no s’encén amb els interruptors de la distracció. I convertim-nos en lluernes humanes per fer de la nit un esclat de resplendor, però de veritat. Sabíeu que, en català, les cuques de llum també reben el nom de cuques de Nostre Senyor?
