En un present devastat per les males notícies i per una pandèmia que ens ha robat la felicitat, necessitem bones notícies per continuar cultivant l’esperança. I si les persones no les sabem fabricar és perquè no ens molestem a descobrir què hi ha més enllà de la finestra de la realitat, amb l’excusa que és massa bruta per mirar-hi a través. Jo avui en comparteixo tres que són fruit del miracle de la vida i de la ciència, perquè no hi ha res de perdut mentre el nostre planeta bategui i no es rendeixi. La pregunta és si nosaltres serem capaços de lluitar prou per salvar-li la vida.
El 2020 ha estat un any pervers pel medi ambient, per casa nostra, perquè fa anys que vivim en un estat d’emergència climàtica molt greu. Però a mi m’il·lusiona pensar que el progrés pot salvar la humanitat. A l’Àfrica, les imatges de quatre satèl·lits han revelat que 1.800 milions d’arbres i de grans arbustos tenyeixen de verd el desert del Sàhara i el Sahel. No formen boscos, però cada arbre solitari compleix una funció ecològica. Per a la població local, són font de riquesa perquè fertilitzen la terra, augmenten el rendiment de les collites, són essencials per als cicles de l’aigua i, tot això, tenint en compte que són zones molt àrides on gairebé no hi plou. Al Brasil, la tribu indígena dels Uru-Eu-Wau-Wau fa servir drons per evitar la deforestació de l’Amazònia, un dels problemes mediambientals més greus avui dia, sumat als incendis que s’hi produeixen, orientats a crear cultius il·legals o a la ramaderia. Però la tecnologia al servei de la tradició ha permès de disposar de material gràfic per denunciar aquestes activitats il·legals, fins ara encobertes i silenciades. A més a més, els drons no són cap joguina sinó una eina per estudiar les plantacions massives d’arbres i els volcans actius, subministrar medicaments i aliments a zones rurals remotes i lluitar contra la caça furtiva i l’extinció d’animals, com ara els elefants. La selva tropical és la llar d’aquest poble de la zona de Rondònia, caçadors i recol·lectors que estimen, defensen i preserven la terra on viuen, conscients que és una font increïble de biodiversitat. I gràcies als resultats tan positius que han experimentat, altres comunitats indígenes de l’Equador i del Perú han decidit sumar-se a aquesta iniciativa dels drons. I a Austràlia, s’hi ha descobert un escull de corall de 500 metres, més alt que l’edifici de l’Empire State, la Torre de Sydney o les Torres Petrones de Kuala Lumpur, i independent de l’estructura de la Gran Barrera de Corall. També, aquesta exploració oceanogràfica ha permès d’identificar fins a trenta espècies noves, incloent-hi un sifonòfor de 45 metres, la criatura marítima més llarga que s’ha registrat mai. Entre altres troballes, hi ha coralls i esponges negres no classificats i, per primera vegada, s’ha observat la presència a Austràlia del peix escorpí, un exemplar raríssim.
Són bones notícies, oi? Evangeli és una paraula grega que significa això mateix, perquè els àngels sempre són missatgers de joia. Però, enlluernats pel món de les coses, massa sovint oblidem que el missatge de Jesús és tan humil i robust com les arrels dels arbres, que no es veuen però sostenen el bosc. Estem envoltats de meravelles. Així que, celebrem-ho tot, per més insignificant que sigui, i alegrem-nos-en a cada instant, perquè «la tristesa del món produeix la mort» (Segona Carta als Corintis 7:10).
