“Pregar significa lluitar per la unitat”. Això és el que va dir el Papa Francesc la setmana passada, coincidint amb la setmana de pregària per la unitat dels cristians. En altres paraules, la unitat és fruit de la pregària, que no només ha de quedar en una reflexió personal, però que s’ha de traslladar a l’acció conjunta. Així, com Jesús ens va ensenyar, seguint un camí de pregària arribarem a un món liderat per l’amor, la pau i la unió. Tot i això, hi ha moltes preguntes sense respostes clares: quan hem de pregar?, per qui hem de pregar?, de quina manera hem de pregar?...
Cada individu ha de perfilar la seva pregària, tenint en compte les persones que més estimem, les que més pateixen, les que necessiten ajuda… Per altra banda, per arribar a la unió hem de pregar tots junts, seguint un mateix objectiu. Quan hi ha moments de pessimisme, tristesa, violència, tots els cristians hem de formar una pinya irrompible demostrant que hi ha esperança. Aquestes oracions, per tant, han d’estar guiades per la paraula verdadera, la que ens transmet Déu a través de la Bíblia.
En aquest sentit, el Parenostre és la pregària central dels cristians i la seguim com Jesús ens la va ensenyar. D’aquesta manera, tot i estar dispersats per tot el món, tenim aquesta pregària com a unió principal que ens agrupa dins el cristianisme. L’oració és la que crea connexions entre la família, amics, però també tots els altres creients que compartim una mateixa fe.
Finalment, la setmana de pregària per la unitat dels cristians està marcada per l’amor, com diu el seu lema “Manteniu-vos en el meu amor i donareu molt de fruit” (Jn 15, 5-9). La paraula divina que se’ns ha transmès és capaç de, no només tenir un futur millor, però canviar el present a través del diàleg i la cooperació. La unió crea la força i, el que més importa, li dóna significat a l’Esperit Sant, eliminant el mal de totes les nostres accions.
