Feliços els nets de cor perquè veuran Déu (Mt 5,8). La sisena benaurança ens dóna una clau per aprendre a pregar.
Què significa la netedat de cor? com assolir-la? La neteja de cor lleva les taques que impedeixen fixar la mirada en Déu; perquè, quan el cor és lliure de sorolls que despisten, la intenció de cada gest s’endreça i s’unifica en Déu.
Com en la conducció d’un vehicle, vetllar per una mirada sense distraccions possibilita la fluïdesa lliure i alliberadora del qui estima tot en Déu. El seu oposat és aturar-se a cada cosa, sense volta ni solta. Com si per tots el recons i a tot ésser viu li anéssim preguntant si voldria ser un déu per a mi.
Resulta, però, que la netedat de cor no és com la higiene personal. Es un altre –i no jo- el que ens pot netejar el cor. Com quan érem bebès o quan estem impedits o quan, ja grans, necessitem que ens ajudin a la dutxa i a vestir-nos...Tot i que la nostra autosuficiència es senti ferida, la netedat de cor que ens disposa a veure Déu, no depèn de cadascú sinó d’un altre. També Jesús va demanar a Joan que el bategés al Jordà. Ell, que al darrer sopar anunciarà una nova benaurança si ens rentem els peus els uns als altres.
Cada vegada que acceptem l’obsequi immerescut de l’altre, cada vegada que no ens apressem a pagar el seu regal, cada vegada que algú ens recorda que som fills de Déu i que la nostra vida té ple sentit perquè Jesús ho ha volgut així, el nostre cor es va desprenent dels pseudo-afectes que no tenen en Déu el seu principi o fi.
El sagrament del perdó és l’espai i el temps privilegiat on es produeix la higiene espiritual que em permetrà mirar Déu cara a cara. De mi dependrà demanar-ho, esperar-la i confiar que els meus afectes seran rentats; i, com el vidre del cotxe, podré veure-hi, restar atent i gaudir de la conducció que em durà a casa.
