Allargues les cordes i reforces les estaques
per eixamplar la teva tenda,
la del teu cor.
Vols aixoplugar-hi els que viuen a la intempèrie
i fer-los un lloc a recer de l’embat de la nit.
Surts del teu cau diligent,
com solies fer cada diumenge
per anar a l’encontre del que ha plantat
entre nosaltres, els seus veïns, la seva tenda.
El cercaves feia dies, feia temps.
I l’has trobat entre cartrons sota un balcó
mig ajagut en una flassada,
car no hi havia lloc a cap hostal de la regió
per albergar-lo.
Us heu mirat de fit a fit.
I en el somriure lleu i la tendra mirada
us heu reconegut tot seguit.
Sense allargar l’espera
heu encaixat una abraçada sincera
mentre us embolcallava la càlida nit
d’aquest insòlit desembre.
Jaume Casassas.
