Altres pàgines dels Jesuïtes   

Visita'ns al FacebookVisita'ns al Twitter
Homilies dominicals
La Paraula que escoltem en l’Eucaristia de cada diumenge és font de renovació personal i comunitària.
(+info)
índeximprimeixpdfrecomana
Comparteix a Facebook  Comparteix a Twitter  afegeix a Del.icio.us  afegeix a Yahoo! MyWeb  afegeix a Gennio  afegeix a BlinkList  Què és això?

27/05/2018 - La Santíssima Trinitat - Temps Ordinari

Dt 3,32-34.39-40
Rm 8,14-17
Mt 28,16-20

Déu llunyà? Déu estrany? Déu enigmàtic? Déu misteriós?
 La paraula “Déu” sembla que, d'entrada, ens suggereix l'ésser superior, que està per damunt de tot i que ho domina tot. I quan es pensa amb la paraula que s’ha utilitzat  en la confessió cristiana, a més a més de considerar-se'l llunyà, se l'ha considerat estrany, enigmàtic i misteriós... És el que pot suggerir, d’entrada, l’expressió “Santíssima Trinitat”: Déu és “un, però en tres persones”. Tot plegat no sembla massa atractiu. No, amb l' entusiasme amb el que presenta Déu el llibre del Deuteronomi, que hem escoltat a la primera lectura.
 
Déu llunyà? Déu estrany? Déu enigmàtic? Déu misteriós?
 
Déu llunyà?
 Però aquests qualificatius aplicats a Déu contrasta  en la manera, com aquest Déu s'ha volgut manifestar-se a la humanitat. Déu s'ha volgut manifestar-se proper, tan proper que s'ha fet un de nosaltres, s’ha fet tan extremadament proper que s’ha fet de carn i ossos com nosaltres. És Jesús de Natzaret, el Fill de Déu encarnat, qui ens l'ha revelat. I ha volgut romandre amb nosaltres fins a la fi del món. I hi és present, d’una manera especial en el germà necessitat. Déu és llunyà? Déu és proper!
 
Déu estrany?
 I aquest Jesús, Déu amb nosaltres, ens ha presentat la Divinitat, ens ha presentat Déu, com una família. No hi pot haver una imatge més propera i domèstica que una família; i una família ben unida: com un pare, amb el seu fill ben units per un fort  vincle, al que se li dona el nom d'Esperit, l'Esperit Sant. Déu és estrany? Déu és família!
 
Déu és enigmàtic?
 I hem escoltat com Pau avui ens ha dit que podem dirigir-nos a Déu com a Pare,  perquè, per acció d'aquest Esperit, nosaltres esdevenim també membres d'aquesta família. Nosaltres en som també fills del Pare, Déu, i germans del Fill, encarnat en Jesús de Natzaret. Déu és enigmàtic? Déu és familiar!
 
Déu és misteriós?
 El que fa que Déu no sigui llunyà, sinó proper; el que fa que Déu no sigui estrany, sinó família;  el que fa que no sigui misteriós, sinó familiar, és que Déu és amor i, per tant, es fa proper, és una família que s'estima, i el seu amor, l’Esperit Sant, ens fa familiars seus. I això fa que Déu no sigui precisament misteriós, sinó que és comunitat d'amor. Déu és misteriós? Déu és misteri d'amor!
 
 Aquest és el Déu cristià, el Déu que ens va mostrar Jesús, i és el Déu que Ell ens envia a anunciar a tots els pobles, a tots els nostres entorns amb la nostra paraula i amb el nostre testimoni de vida, fent-nos propers, familiars, sempre moguts  per l'Esperit de Déu, que és misteri d'amor, i que és ben viu en el més profund de la nostra interioritat.
Francesc Xicoy, sj.
imatge de la secció
Espai Sagrat
Pregària diària online


imatge de la secció
Pregària virtual
Aigua, foc i vent


imatge de la secció
La colla d'amics de Jesús
Pentecosta


imatge de la secció
Prega-rock
Janie’s got a gun


imatge de la secció
PregaCine
The Matrix


imatge de la secció
Homilies
La Santíssima Trinitat - Temps Ordinari


imatge de la secció
Vinyetes
Vent de força 10


imatge de la secció
El post de les 9
Teranyina


imatge de la secció
Al cor del món
La pintora, l'arqueòleg i els místics


imatge de la secció
Claraboia
Jo crec... en el perruquer


imatge de la secció
Aprendre a pregar
En el moviment


imatge de la secció
Actua
Unes bones cullerades de sal