Radical Hope

Existeixen diferents formes d’expressió i de comunicació afectiva. Després del resultat de les eleccions americanes de 2016, Carolina de Robertis no podia dormir. Es va asseure a l’escriptori i va començar a escriure’s amb amics, familiars, estudiants i col·legues. Les cartes, recollides en el llibre Radical hope, giraven al voltant de la devastació que, a partir d’aleshores, podia patir la gran potència mundial. 
Carolina de Roberits va rebre, com a resposta a les seves missives, cartes d’amor relacionades amb les circumstàncies polítiques que s’apropaven. I per què cartes d’amor per parlar de política? Senzillament perquè aquest sentiment pot unir el pensament polític amb les emocions més íntimes de la persona provocant una reacció instantània en qui les llegeix.
 
En una carta, les idees s’escriuen per la necessitat de connectar amb el destinatari desitjat. Segons de Robertis, l’amor ens proporciona la brúixola moral i el mapa per ubicar-se. L’escriptora, en aquest llibre, utilitza molt la paraula dissent (dissentir), que s’empra per defensar-hi la veritat en contra de la repressió.
 
En una d‘aquestes cartes, una néta escriu a la seva àvia Mama Harriet, ja morta. En sortir escollit Trump, un racista declarat, la néta va reaccionar en contra i va pensar en l’àvia, que havia estat una de les dones que van lluitar contra el fort racisme que imperava als Estats Units. En la carta que la nena escriu a Mama Harriet, hi reivindica la seva força, el seu coratge i les seves idees antiracistes per continuar combatent, més que mai, a favor de la llibertat i de la igualtat. De l’àvia va aprendre que, encara que es tingui por, el fet d’enfrontar-se a les injustícies i donar la cara pels altres és el que ens fa humans.
 
En llegir aquesta carta, i la resta de les que configuren el llibre de Carolina de Robertis, la moral que se’n desprèn és la següent: la humanitat actualment està més interconnectada que mai i no pot permetre que el món avanci cap al passat enlloc de cap al futur.