Preguem la realitat, un títol que des d’un inici he trobat particularment encertat, perquè en la seva brevetat sembla contenir tota la densitat del que anomenem espiritualitat.
Preguem la realitat, el que passa, els estils personals de qui ens envolta, el que fa patir a uns i feliços a uns altres, perquè així ens endinsem en la vida i ens humanitzem.
Preguem la realitat natural que estem destruint, i que aquesta oració ens porti a canviar els hàbits quotidians que la perjudiquen perquè si cadascú no és capaç de modificar-los, com podem esperar que ho facin els altres?
Preguem la realitat virtual, perquè sapiguem utilitzar-la sense quedar-nos atrapats en ella, enlluernats pels seus miratges.
Preguem la realitat quan és amable, perquè la bondat dels qui ens envolten reflecteix l’Amor que de tots te cura, i adonar-nos ens edifica.
Preguem la realitat de qui s’imposa amb qualsevol tipus de violència, així evitarem enganxar-nos i podrem encomanar les persones a Déu, l’únic que pot canviar els cors.
Preguem la realitat personal feta de llums i ombres i que aquest coneixement propi faci el nostre cor pacient, humil i valerós.
Preguem la realitat que no entenem, la que ens resulta aspra, perquè pregant arribarem a entendre-la d’una manera nova.
Preguem la realitat que ens supera per poder esquivar la temptació de retallar-la a la nostra mesura, això ens farà sortir dels petits mons que ens fabriquem.
Preguem la realitat quan la sentim fosca, perquè aquesta buidor crea l’espai per percebre la unció de l’Esperit, la discreta i fidedigna llum que és força per recórrer el viarany que ella ens mostra.
Preguem la realitat quan alegra, uneix, construeix, comunica felicitat i fa Regne, agraïm-la a Déu, perquè tot bé ens arriba d’Ell.
Preguem la realitat de cada dia fins a descobrir que la seva senzillesa és plenitud i els gestos quotidians són les úniques passes fermes cap un horitzó certament llunyà però indubtablement real.
Preguem la realitat de Jesús i demanem el do de que qüestioni la nostra, plena d’il·lusions fugisseres. Així si el coneixem tal i com Ell és, l’estimarem i si l’estimem el seguirem.
Per tot això i per tot allò que la mateixa realitat ens anirà suggerint, preguem-la.
