La indiferència mata

El 2 d’octubre és el Dia Internacional de la No-violència, commemorant el naixement de Gandhi, aquest mateix dia de l’any 1869. Sabies que ell mai no signava com a Mahatma? És un apel·latiu que significa ‘ànima gran’ i que li fou adjudicat com a tribut, però Gandhi no el feia servir. Ell sempre es referia a si mateix com a Mohandas –el seu nom de pila–, malgrat que ningú no li deia així. Era un home profundament espiritual i el dilluns era el seu dia setmanal de silenci. Professava una altra religió, sí, però l’hinduisme deixa la porta oberta als profetes d’arreu i de totes les èpoques. Només per això, Gandhi podia afirmar que Jesucrist no pertany només al cristianisme sinó a tot el món, a totes les terres i a totes les races. També deia que Jesús és pur i perfecte, però que els cristians no som com ell.

Si ho fóssim, permetríem que el món estigués immers en una espiral de lluita constant, contra els altres i contra nosaltres mateixos? Ens hem atrevit a desafiar les lleis de la Terra i hem abandonat la natura perquè l’hem convertida en una joguina estripada a les nostres mans maldestres. Aquesta és una de les grans malalties silencioses del nostre present, perquè mentre els països fabriquin armes i energia atòmica i continuïn depenent dels combustibles fòssils, serem irremeiablement esclaus del poder destructor de la violència. El nostre planeta té una capacitat de regeneració espectacular, però sabies que en els últims cent cinquanta anys s’ha perdut la meitat del sòl, per culpa de la mala gestió del territori i dels residus, de l’agricultura extensiva, de la tala de boscos, dels incendis i de la sobreexplotació de recursos hídrics? El 87% de tota la flora i la fauna depenen del sòl. Els éssers humans, també. Així, no et semblarà estrany que avui calguin vuit taronges per aconseguir la mateixa quantitat de vitamines que fa un segle hi havia en una sola taronja. En paraules del papa Francesc, «la indiferència mata», i la Terra es mor per culpa nostra. 

Però què tenen en comú el moviment pacifista i l’ecologisme? Un dels principis de la filosofia de Gandhi és ser conscients dels límits de la natura perquè «Hi ha prou recursos al món per cobrir les necessitats de la humanitat, però no pas per satisfer la seva cobdícia». Pensa-hi bé cada cop que posis en pràctica les teves petites accions i decisions, perquè cadascuna és determinant per a la supervivència de totes les espècies, inclosa la nostra. Així que «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia!» (Mt 23,25).