A causa de la teva Causa, escoro

com un vaixell cansat de l’aventura,

hissant, però, ben alt el goig novell

de qui, fidel, fineix la singladura.

 

Fidel, fidel... Diguem-ho així. El temps

segueix, i el port encara no es perfila

dins les boires d’aquesta fosca Edat,

que ofega el mar entre la sang i el plor.

 

Sempre he esperat en Tu. No t’he negat,

tot i negar l’amor de tantes formes

i sotsobrar, poruc, al teu costat.

 

No puc rescabalar-te dels meus deutes.

Si no he sabut trobar-te en tots els homes,

mai no he deixat d’amar-te en els més pobres.

 

Pere Casaldàliga