Sense llar

Dissabte al Passeig de Sant Joan. Molts cotxes de mossos, una cinta que marca la zona on no es pot passar. Preguntem què ha passat. Un tret, ens diuen, d’un Guàrdia de la Urbana a una persona sense sostre.

Després la notícia a les xarxes i als mitjans. Amb una foto del ganivet amb què suposadament el rodamon volia atacar la policia... i també testimonis que desmenteixen la versió oficial. Molta indignació. L’home, ferit greu, a l’Hospital de Sant Pau. Caldrà esperar que s’esclareixin els fets de tot plegat.

Diumenge, al diari, un especial dedicat als sense llar de la ciutat. Crític amb una societat que conviu amb tota normalitat amb el “mobiliari humà”, cada dia més nombrós...

En una entrevista, Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, diu que darrerament ha augmentat la violència contra aquest col·lectiu tan vulnerable. Amb el toc de queda se senten encara més indefensos i desemparats, amb menys possibilitats de sortir-se’n. Explica que això fa que augmenti la tensió amb què viuen aquestes persones, que “quan veiem algú dormint al carrer, en lloc de queixar-nos perquè ens destorba, hauríem de queixar-nos perquè dorm al carrer”. Sobre el perquè d’aquesta violència, assenyala raons socials i culturals profundes: la pobresa es criminalitza, té molt a veure amb el menyspreu cultural que tenim per la gent que no se’n surt.

L’Evangeli ens recorda que en l’altre, en cadascun d’aquests germans, hi trobem Déu, i tot allò que fem a un d’aquests germans més petits, l’hi fem a Déu (Mt 25, 35-40).