I'm a believer

0 - Sóc un creient
Robert Wyatt
Memories

I thought love was
only true in fairy tales.
Meant for someone else
but not for me.
Love was out to get me.
That's the way it seems.
Disappointment haunted
all my dreams.

And then I saw her face.
Now I'm a believer
Not a trace
Of doubt in my mind
I'm in love
I'm a believer
I couldn't leave her
If I tried

I thought love was
More or less a given thing
But the more I gave the less
I got, oh yeah
What's the use in trying
All you get is pain
When I wanted sunshine
I got rain

And then I saw her face
Now I'm a believer
Not a trace
Of doubt in my mind
I'm in love
I'm a believer
I couldn't leave her
If I tried

What's the use in trying
All you get is pain
When I wanted sunshine
I got rain

And then I saw her face
Now I'm a believer
Not a trace
Of doubt in my mind
I'm in love
I'm a believer
I couldn't leave her
If I tried

Then I saw her face
Now I'm a believer
Not a trace
Of doubt in my mind
Now I'm a believer
Yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah
I'm a believer
I'm a believer
I'm a believer

Vaig pensar que l'amor era
només veritat en els contes de fades.
Destinat a una altra persona
però no per a mi.
L'amor va ser a per mi.
Aquesta és la forma el que sembla.
decepció embruixada
tots els meus somnis.

I llavors vaig veure la seva cara.
Ara sóc un creient
Ni rastre
De dubte en la meva ment
Estic enamorat
Sóc un creient
Jo no podia sortir deixar-la

Si ho intentés

Vaig pensar que l'amor era
Més o menys una cosa donada
Però com més em va donar la menor
Em, oh yeah
Quin és l'ús en l'intent
Tot el que s'obté és el dolor
Quan volia sol
Tinc la pluja

I llavors vaig veure la seva cara
Ara sóc un creient
Ni rastre
De dubte en la meva ment
Estic enamorat
Sóc un creient
Jo no podia sortir deixar-la

Si ho intentés

Quin és l'ús en l'intent
Tot el que s'obté és el dolor
Quan volia sol
Tinc la pluja

I llavors vaig veure la seva cara
Ara sóc un creient
Ni rastre
De dubte en la meva ment
Estic enamorat
Sóc un creient
Jo no podia sortir deixar-la

Si ho intentés

Llavors vaig veure la cara
Ara sóc un creient
Ni rastre
De dubte en la meva ment
Ara sóc un creient
Sí, sí, sí
Sí, sí, sí
Sóc un creient
Sóc un creient
Sóc un creient

 

... en l'amor.

Robert Wyatt (ex-Soft Machine), un dels responsables del so Canterbury, un moviment dels més interessants i trencadors del pop anglès de finals dels 60, caigué d’un tercer pis durant una festa al 1973. L’any 74 reapareixia en públic, assegut en una cadira de rodes. Malgrat la negativa inicial de la BBC de mostrar un cantant paralític, Wyatt aconseguí sortir a la televisió britànica. La cançó de la seva tornada va ser una versió de “I’m a believer”, composada per Neil Diamond i popularitzada pels Monkees, un grup que s’inventà la industria musical nord-americana per rivalitzar amb els Beatles.  En aquesta cançó, Wyatt aplicà tot l’aparell sonor que havia desenvolupat amb Soft Machine al servei d’una cançó popular que estava a les antípodes del que havia fet fins llavors. Amb un posat greu i serè, el músic anglès proclamaba un cant a la fe en l’amor, un cant a l’esperança. Des de la seva cadira, amb les ferides del ressucitat. (Comentari de l'Albert Tarés sj  a TSKV-Playlist#1)

El rostre de Déu avui, et mou a enamorar-te d'Ell?

Com creus que és el rostre de Déu? Per a alguns, el rostre de Déu és quelcom tan gran que no podries seguir vivint, com el Senyor li va dir a Moisès: "No podràs veure la meva cara, perquè el qui em veu no pot continuar vivint." (Ex 33, 18-23).

Pels cristians, el rostre de Déu que ens enamora i ens porta a creure és Jesús mateix: "El mateix Déu que digué: "Que la llum resplendeixi enmig de les tenebres", és el qui ara ha resplendit en els nostres cors; així som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu, que brilla en el rostre de Jesucrist." (2 Cor 4,6)

Però de "rostres de Crist" n'hi ha a mansalva, com a la imatgerecopilatòria que t'adjuntem. Quina seria per a tu avui la imatge de Crist que t'enamoraria com a creient? Creus que seria tan "bonica" com la pintem o potser es presentaria en una forma inesperada? (Mt 25, 31-40)