Temps Pasqual - Ascensió del Senyor

Els quaranta dies
Què queda per fer
El Defensor
On s'està Jesús
 
Els quaranta dies
Sant Lluc ens narra dues vegades l'Ascensió de Jesús al cel; al final del primer volum i a l'inici del segon, d'on és el fragment, que hem llegit com a primera lectura d'avui.
És l'únic evangelista que concreta la durada de quaranta dies de Jesús ressuscitat, fent-se present als deixebles i ensinistrant-los per a la missió.
Vulgues que no, tornen a la memòria els quaranta dies del desert de Jesús conduït per l'Esperit. Fou un temps complet i necessari per a endinsar-se en la seva filiació afirmada per la dolça veu divina del seu baptisme, bo i projectant-la en l'enfoc del treball apostòlic pel Regne. Les temptacions voldran desviar-li la comprensió i el bon ús de la seva condició de fill.

En el text d'avui, passats els 40 dies pasquals, Jesús posa al centre el baptisme de l'Esperit,  i no d'aigua com el de Joan. Seran enviats arreu. Res no els podrà fer mal. Ni tampoc podran ser danyats per les amenaces ni temptacions. La prèdica, que Jesús els ordena, incorpora ja radicalment la mort i resurrecció de Jesús. De fet Jesús és la penyora de la vida de tots.

Els ho ha explicat una i altra vegada. El camí de la solidaritat del Regne passa per la creu prevista per Moisès, els profetes i els salms, per dur endavant el vertader Regne, la mostra de l'amor absolut de Déu. No són la riquesa, l'honor i el poder, el fonament de la prèdica, sinó l'abaixament del fill mort ressuscitat.

Aplicació: Tota vida cristiana necessita aquests quaranta dies simbòlics, la catequesi, la vida comunitària, per endinsar-se definitivament en l'amor de Déu i sentir la urgència de comunicar-lo on faci falta, començant pels més febles i allunyats.
 
Què queda per fer?
Precisament tot el segon volum de Lluc desgrana la tasca missionera inicial. Cal anar arreu, començant pel poble d'Israel fins als extrems de la terra. En el sant sopar Jesús havia predit que ell havia de marxar, tot i la tristor dels deixebles,  per tal d'acomplir la seva promesa, també promesa del Pare, d'enviar el Defensor, l'Esperit.  
L'evangeli de Marc que hem llegit descriu les actuacions cristianes similars a les de Jesús, predicació i curacions. Imposicions de mans. Això sí, reeixiran davant de mil dificultats.

Aplicació: En el llibre obert dels Fets de l'Església caldrà anar afegint els capítols de les nostres vides per arribar a la talla del Crist total, tal com proposa la carta als Efesis. Cadascú aportarà la seva pinzellada carismàtica, com Pere i Joan, o Felip i Esteve, o Bernabé, Lluc i Pau i tota la saga d'homes i de dones que van donar tan immens testimoni.
 
El Defensor
Ara, en el comiat, insisteix Jesús com dèiem, en el baptisme no d'aigua, com el de Joan, sinó com el seu propi, el de l'Esperit. No trigarà en arribar. Joan anota que el Defensor promès farà recordar i entendre Jesús. Lluc preveu l'enardiment apostòlic: quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.

Aplicació: de sempre, en parlar de l'Esperit Sant, cal demanar-li i obrir-se als seus dons i a la multiplicitat de funcions en la construcció de la comunitat, sense perdre la cohesió d'un sol cos i un sol Esperit.
 
On s'està Jesús?
L'Ascensió té un terme, Jesús va al Pare. Està a la dreta del Pare. Més enllà dels elements simbòlics clàssics d'aquest llenguatge, Ascensió i Estar-se en el Pare, obre finalment el grup de deixebles a una alegria infinita. Tal com els hem vist al llarg de les narracions evangèlics, més aviat han estat resistents i interessats, sense una alteritat absoluta.

En el Glòria de la missa dominical per un moment agraïm a Déu, no els nostres profits, sinó la seva immensa glòria. Pura gratuïtat. Agraïment per ser Ell qui és.
En el comiat d'avui, els deixebles se'n tornen a Jerusalem amb una alegria immensa. Ho recull Lluc al final del seu evangeli.

Aplicació: la nit de la traïció, durant la Cena, desitja Jesús que la seva joia sigui també la joia dels deixebles i que sigui completa del tot. A la fi s'acompleix el vaticini. L'Esperit els fa entendre que Jesús va al Pare i se n'alegren infinitament. Han centrat el seu cor en Jesús. Aquest és el repte.

Santi Thió, sj