12
Enc├Ęs

imatge del text
Aquests dies de fred i foscor, fàcilment tens ocasió de restar davant d’una flama o d’una llar de foc. No deixis passar l’ocasió de contemplar. Apaga tots els llums, deixa que la flama, el ball d’espurnes o les brases et disposin a un temps de pregària.
El nen que portes dins es meravella davant la màgia i el misteri de les espurnes que t’atrauen i et marquen la distància adequada.
Com entre tu i el foc, així és l’espai entre tu i Déu. Ell, El-tot-altre, vol que sigueu ú, si l’aculls, el respectes i t’hi confies deixant-li la iniciativa.
Déu es va revelar a Moisès en una bardissa en flames que no es consumia. ¿Hi ha millor descripció dels efectes de l’amor de Déu? Un foc que no consumeix sinó que purifica; un amor que no absorbeix sinó que vivifica.
Déu habita en el foc i tu aculls les preguntes que cremen en tu sense consumir-te: Al cap de vall, en qualsevol cas, restes bocabadat, et descalces i aculls el que Déu és a punt d’encomanar-te.
 
 
Extret d'Aprendre a pregar, un espai per iniciar l'aventura interior. Escrit per David Guindulain.